Arxivar per Octubre de 2018

Propera parada: cultura

http://properaparadacultura.blogspot.com/

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Entrevista a Emili Bayo autor de ‘Més que ràbia’

Avui us portem una entrevista amb Emili Bayo que treu nova novel·la en català ‘Més que ràbia’ amb Llibres del delicte.

Perquè va decidir a una novel·la negra posar com a un dels protagonistes un mosso d’esquadra que mai ha tirat ni un tret, ni ganes?

Afortunadament, la majoria dels Mossos no es moren de ganes de buidar el carregador de la seva arma reglamentària contra el primer delinqüent que els surt al pas. Jo volia sobretot un protagonista  que inspirés simpatia, però que alhora es trobés enredat en les seves contradiccions existencials. No m’agraden els personatges plans i transparents, m’interessen molt més els individus en conflicte amb ells mateixos.

Es aquesta una novel·la de denuncia al sistema?

Jo crec que la novel·la negra compleix la sana funció d’observar atentament el sistema i d’evidenciar-ne les imperfeccions. I més en moments complicats com els que vivim. Els meus personatges miren la realitat que els envolta i troben molts arguments per sentir una ràbia profunda.

Per un costat parla de l’idealisme del procés i per altra desmunta alguns protagonistes. Perquè?

En aquesta novel·la tothom tendeix a substituir els ideals pels interessos. Polítics, policies, periodistes, empresaris… tots acaben traint-se d’alguna manera.  Probablement el gran tema de la novel·la sigui l’amoralitat del món en què vivim.

Vol fer entendre que ens hem de mirar més amb lupa que hi ha darrera de desnonaments i coses semblants?

No només això. També què hi ha darrere d’aquells que afirmen tenir la fórmula per millorar-nos la vida, o darrere d’aquells que diuen que vetllen per la nostra seguretat o darrere dels qui fan bandera d’una integritat incorruptible… La vida és complexa i quasi sempre ens atordeix i ens intoxica amb petites obligacions, problemes, servilismes… La literatura, a través de les seves presumptes mentides, ens regala el moment de pausa per mirar-la amb tranquil·litat, per analitzar-la,  per comprendre-la… Jo busco això com a lector en els llibres que llegeixo i és el que intento oferir quan escric.

Lo que està caient actualment a Catalunya li ha empès a escriure una novel·la amb transfons polític?

No crec que la novel·la hagués estat gaire diferent en una altra època o un altre context, perquè aquesta no és una novel·la sobre el procés. La Catalunya actual és només el marc d’actuació dels meus personatges; això sí, un marc perfecte perquè les tensions es sovintegen i perquè no és estrany que els interessos s’amaguin darrere les banderes.  Crec que hauria estat una petita traïció ignorar el conflicte que avui es viu al carrer. Per això he donat veu a personatges molt diferents, de sectors socials diversos, amb opinions oposades… També per això els he fet parlar a tots en primera persona, perquè volia oferir una visió directa, àmplia i calidoscòpica del moment que ens ha tocat viure.

Segueix atraient-li Lleida com el primer dia com a escenari de les seves novel·les?

Per descomptat. És un escenari ric i complex que conec prou bé i que dona molt joc. Però tampoc no vull enarborar cap bandera. Cada història que vull explicar demana un marc concret que intento trobar. Puta pasta, per exemple, passava principalment a Barcelona, mentre que Tan tuyo como tu muerte requeria un espai més perifèric i rural.

Com es formar part d’una editorial tan jove i a la vegada prestigiosa com Llibres del Delicte?

Estic encantat de formar part de la comunitat de Llibres del Delicte. Anteriorment he publicat a les editorials catalanes més grans i quasi sempre m’he sentit poc o gens acompanyat. La feina d’escriptor ja és prou solitària perquè després de publicar un llibre també et sentis sol. L’editor Marc Moreno, en canvi, transmet confiança i entusiasme.

Seguirà alternant castellà i català en les seves novel·les?

Aquesta és la intenció.

Tindrem més entregues del pobre sergent Abel Claramunt?

La continuació de Tan tuyo como tu muerte ja quasi està acabada. Potser l’any vinent, si tot va bé… Però és difícil fer previsions veient l’estat actual del mercat editorial.

Xavier Borrell Campos

Més que ràbia
Autor: Emili Bayo
Pàgines: 323
Enquadernació: Rústica amb solapes
Mides: 14 x 21 cm
ISBN: 978-84-947889-9-4
Data de publicació: Setembre de 2018
Anuncis

,

Deixa un comentari

La gripe terrible de 1918, novelada por Empar Fernández

  «Faltaban ataúdes y no se conseguían ni carros ni enterradores para tantos fallecidos. Los que fabricaban mesas y sillas pasaron a ocuparse de las cajas para los muertos y los que ejercían de repartidores a menudo aceptaban retirar un cuerpo a cambio de unas monedas. Algunas familias improvisaban ataúdes con maderas arrancadas de cercas o de armarios o retiraban los cadáveres con ayuda de carretillas ligeras.

  El recelo se extendió entre la gente y eran pocos los que visitaban a sus parientes o se detenían a hablar con un conocido en mitad de la calle. Los que enfermaban y morían a solas tardaban en ser localizados y los cuerpos se amontonaban al paso de las carretas. En las escaleras de vecinos las puertas permanecían cerradas y, de tarde en tarde, podía oírse el llanto de los ocupantes de alguno de los pisos que velaban un enfermo o se lamentaban amargamente de una pérdida. Algunos sacerdotes, y no pocos médicos, simularon hallarse enfermos para recluirse y evitar el contagio. No siempre había tiempo para ceremonias y fueron muchos los muertos que recibieron sepultura sin mediar una oración ni recibir una dosis de quinina»

Empar Fernández, La epidemia de la primavera.

Suma de Letras, Barcelona: 2018.

la_epidemia_de_la_primavera-e1536771593179

,

Deixa un comentari

Las sátiras de Antonio Jiménez Millán

Antonio Jiménez Millán, Veinte sátiras y un deseo. Litoral, Málaga: 2018.

Ingenio y diversión en las veinte sátiras que ha escrito Antonio Jiménez Millán.

Me uno a su deseo:

«Huelen a rancio las habitaciones,

ya es hora de que entre el aire limpio.

El aire.»

veinte satiras

, ,

Deixa un comentari

‘Més que ràbia’: El proceso más negro llega a la ficción

Sábado, 29 de septiembre de 2018

ELNACIONAL.cat

https://www.elnacional.cat/es/cultura-ideas-artes/mes-rabia-emili-bayo-proceso-sobiranista_308643_102.html

Gustau Nerín

Los últimos años, cargados de agitación política, son un marco idóneo para la novela negra. Quizás los autores catalanes no han tenido demasiado tiempo para planteárselo, pero sin duda el proceso soberanista les ofrece una gran oportunidad que todavía no han amortizado. Emili Bayo se ha dado cuenta y ahora publica una novela negra, Més que ràbia (Llibres del Delicte), que se centra en una trama criminal en Lleida, en vísperas de las elecciones de 2015 que darían la victoria a Junts pel Sí. Unos tiempos de polarización política, pero también de guerra sucia, de manipulaciones informativas, de silencios interesados…

Emili Bayo

Emili Bayo. Foto: Anabel Encontra.

Todo bajo sospecha

Los tiempos agitados pueden ser provechosos para los que tienen cosas para esconder. Y entre la gente que tiene el poder hay, a menudo, asuntos espinosos que algunos preferirían que no se supieran nunca. Pero, al mismo tiempo, en estos tiempos agitados hay más gente interesada que nunca en ventilar asuntos turbios de sus enemigos políticos, pero también de sus competidores dentro del mismo partido. En este ambiente putrefacto, el sargento de los Mossos Ton Domènech tendrá que enfrentarse a un caso complicadísimo: se encuentra el cadáver torturado del hermano de una destacada líder de la potente coalición independentista. La investigación, que inicialmente se presenta como un asunto simplemente policial, acabará complicándose muchísimo, porque se mezcla con intrigas políticas y asuntos de corrupción. Emili Bayo, desde unos personajes que mayoritariamente expresan su proximidad al independentismo, elogia la movilización popular, pero manifiesta su profundo escepticismo hacia la clase política y no ignora los profundos problemas de corrupción.

Ganadores y perdedores

Mès que ràbia es una novela de perdedores. El libro se plantea como una novela coral, explicada al mismo tiempo por varios narradores. Pero las voces que se escuchan son todas de perdedores: gente con problemas económicos, con problemas familiares, con problemas físicos, con problemas emocionales, con problemas sentimentales… Bayo no idealiza a los desgraciados: algunos de los personajes están dispuestos a todo para salir de su miseria: engañarán, robarán, filtrarán documentos, espiarán a la gente que les es más próxima, falsificarán su identidad e incluso matarán… Nada les parará en su carrera desenfrenada hacia el poder. Pero los que ya tienen el poder no son nada diferentes de ellos: están dispuestos a todo para no perder su situación. El proceso soberanista de Bayo está lleno de esteladas, sí, pero también está teñido de negro…

, , , ,

Deixa un comentari

Ressenya de Més que ràbi

martes, 18 de septiembre de 2018

http://crucesdecaminos.blogspot.com/2018/09/ressenya-mes-que-rabia-emili-bayo.html

#Ressenya: Més que ràbia – Emili Bayo

Molt interessant l’inici de temporada de Llibres del Delicte. Si fa pocs dies us parlava de No diguis res de Raquel Gàmez Serrano, avui us vull parlar de Més que ràbia de Emili Bayo, dues novel.les amb molt de carisma propi, amb molta entitat, amb molta força, tot i que la de la Raquel va de menys a més, com ja vaig explicar, i en la del Emili la troben des de la primera pàgina o fins i tot diria que des de la portada.

I és que des de les primeres pàgines t’adones que el títol de la novel.la no és un caprici de l’autor o l’editor, dons els personatges destil·len ràbia per tots els porus de la seva pell. Les frases tenen ràbia dins seu. Tens una gran sensació de cremor per dins a mesura que vas llegint, i com sempre dic, això és gràcies a la intenció literària del autor, del seu bon fer.

«La vida et dibuixa la silueta a hòsties».

L’autor és mulla quan parla dels polítics i fins hi tot del procés independentista. Crec que mica en mica aniran sortint més ficcions parlant del tema, doncs el tema dona per molt. L’Emili sap jugar amb tots els elements que la realitat ens aporta i construeix una bona ficció.

«Si se’t nota molt la intel·ligència mai no arribaràs al capdamunt d’un partit, on els mediocres, els dropos i els oportunistes es barallen per guanyar-hi una mica d’espai».

No sé si llegeixo de més, però crec que la novel.la és una forma de treure tota la ràbia que l’autor té acumulada durant els últims mesos per tot el que està passant i el que no està passant a Catalunya, però com dic, son les meves sensacions i si fos així crec que és una bona teràpia i també una bona forma d’alçar la veu.

També crec que aquest missatge, el de la ràbia, podria ser comprat per la majoria dels habitants de Catalunya doncs: qui no està fart de tot plegat?

La novel.la està construïda a partir dels personatges. Cada capítol és d’un d’ells i ens explica en primera persona el que veu, el que sent. La gràcia és que moltes vegades pots veure una mateixa situació des de dos punts de vista i això va enriquint la història.

Tot i que hi ha molt personatges, la construcció coral del text està molt ben treballat i definit, així com definits els personatges fent que siguin clarament distingibles i no tinguis la sensació de vertigen entre tants noms com algunes vegades passa.

La moralitat o la falta d’ella també estarà en el punt de mira de la lectura per acabar d’arrodonir una lectura engrescadora, interessant, intensa i escrita amb molta ràbia.

Editorial: Llibres del Delicte

 

, , ,

Deixa un comentari

6 de set. 2018

http://tumateix-llibres.blogspot.com/2018/09/mes-que-rabia-demili-bayo.html

MÉS QUE RÀBIA d’Emili Bayo

Avui una recomanació de les que més m’agraden: amb molts personatges. De vegades, això ens fa tornar una mica bojos, però no tant si cada personatge té la seva personalitat ben marcada.Emili Bayo ha aconseguit que sigui així, els retrata de tal manera que ens és fàcil veure’ls, absorbir-los, i posar-nos de la seva part u odiar-los.

“És difícil contenir la ràbia. Hi ha dies que costa un esforç sobrehumà mossegar-se els llavis, tancar ben fort els punys i seguir vivint com si res”

Només començar a llegir, ja veiem les ganes de pegar el cop de puny de la portada, i quan he acabat de llegir el llibre he tornat a rellegir les primeres pàgines, perquè volia tornar a sentir la veu de la Júlia del principi.

Ens trobem amb una novel·la molt coral. Un gran nombre de veus que ens parlen en primera persona, i a poc a poc ens van proporcionant les peces que formaran l’engranatge d’una trama complexa, on les diferents històries de cada un dels protagonistes aniran teixint l’entramat fins que el quadre estigui complert.

Júlia, Matheus, Ton, Aina, Paula… Policies, polítics, pinxos, periodistes… Seran fidels als seus ideals? O es deixaran portar pels seus interessos? Interessos, temptacions, corrupció, supervivència, venjança… La mort de Francesc Saborit serà el punt de partida, però encara que avançarem en la investigació de manera lineal, la viurem des de molts punts de vista, descobrint també el passat d’alguns personatges, i així en tindrem una percepció global. Ens semblarà que podem arribar a tots els racons del misteri mentre anem rebentinformació, però només sabrem el que l’autor ens deixa saber.

Bayo sap mantenir-nos enganxats i intrigats fins a l’últim minut. Ens va donant peixet, ens desvetlla secrets i se’n guarda d’altres, i així ens proporciona sorpreses fins a l’última pàgina.

, , ,

Deixa un comentari

Més que ràbia

dilluns, 1 d’octubre de 2018

https://magiadellibres.blogspot.com/2018/10/mes-que-rabia.html#more

 

magiallibres

A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre’ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L’Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.

 Onze personatges amb una personalitat ben definida, rodons, que ens atraparan i que, uns més que d’altres, voldrem saber com van evolucionant les seves vides. A mesura que avencem en els capítols —cada un d’ells porta el nom del narrador que hi trobem— veurem com els protagonistes van interactuant entre si per acabar conformant una trama força interessant on trobarem des decorrupció, enveges, interessos, gelosies, xantatges,lluita per la supervivència i  ràbia, molta ràbia acumulada al llarg del temps.
El fet que la novel·la estigui construïda a partir d’aquests onze personatges que ens aniran explicant que el van veient i el que van sentint farà que en alguns casos veurem diferents punts de vista sobre una mateixa situació. I és que és ben bé que ningú percep les coses de la mateixa manera. És cert que està escrita de manera lineal en el temps, però aquesta amalgama de veus ens permetrà, també, conèixer el passat d’alguns dels protagonistes i tenir-ne una percepció molt més global de tot plegat.
Emili Bayo situa l’acció en l’actualitat. Dins una Catalunya immersa en el procés cap a la independència. I si hi ha quelcom que, com a lectora, agreixo a l’autor és que es mulli com ho fa quan ens parla de la classe política i els seus tripijocs.
Però no només de polítics tracta la història, també hi trobem policies, periodistes, pinxos de baixa estofa… tots ells units pel detonant de tot: la mort d’en Francesc Saborit, germà d’una diputada independentista, Aina Saborit, que és cap de llista del seu partit en les imminents eleccions, quasi res! I tots ells tindran els seus propis problemes. I a mesura que els anem coneixent veurem com tots ells tenen quelcom a amagar i que massa vegades la seva moralitat brilla per la seva absència.
Una lectura que ens parla també dels problemes de les addiccions, de la falta d’escrúpols, de relacions de familiars, de triangles amorosos….
Una novel·la força interessant; una lectura intensa que ens mantindrà enganxats a les seves pàgines fins a arribar al final i molt, molt recomanable.

, , ,

Deixa un comentari