Posts Tagged novel·la catalana

‘Més que ràbia’: El proceso más negro llega a la ficción

Sábado, 29 de septiembre de 2018

ELNACIONAL.cat

https://www.elnacional.cat/es/cultura-ideas-artes/mes-rabia-emili-bayo-proceso-sobiranista_308643_102.html

Gustau Nerín

Los últimos años, cargados de agitación política, son un marco idóneo para la novela negra. Quizás los autores catalanes no han tenido demasiado tiempo para planteárselo, pero sin duda el proceso soberanista les ofrece una gran oportunidad que todavía no han amortizado. Emili Bayo se ha dado cuenta y ahora publica una novela negra, Més que ràbia (Llibres del Delicte), que se centra en una trama criminal en Lleida, en vísperas de las elecciones de 2015 que darían la victoria a Junts pel Sí. Unos tiempos de polarización política, pero también de guerra sucia, de manipulaciones informativas, de silencios interesados…

Emili Bayo

Emili Bayo. Foto: Anabel Encontra.

Todo bajo sospecha

Los tiempos agitados pueden ser provechosos para los que tienen cosas para esconder. Y entre la gente que tiene el poder hay, a menudo, asuntos espinosos que algunos preferirían que no se supieran nunca. Pero, al mismo tiempo, en estos tiempos agitados hay más gente interesada que nunca en ventilar asuntos turbios de sus enemigos políticos, pero también de sus competidores dentro del mismo partido. En este ambiente putrefacto, el sargento de los Mossos Ton Domènech tendrá que enfrentarse a un caso complicadísimo: se encuentra el cadáver torturado del hermano de una destacada líder de la potente coalición independentista. La investigación, que inicialmente se presenta como un asunto simplemente policial, acabará complicándose muchísimo, porque se mezcla con intrigas políticas y asuntos de corrupción. Emili Bayo, desde unos personajes que mayoritariamente expresan su proximidad al independentismo, elogia la movilización popular, pero manifiesta su profundo escepticismo hacia la clase política y no ignora los profundos problemas de corrupción.

Ganadores y perdedores

Mès que ràbia es una novela de perdedores. El libro se plantea como una novela coral, explicada al mismo tiempo por varios narradores. Pero las voces que se escuchan son todas de perdedores: gente con problemas económicos, con problemas familiares, con problemas físicos, con problemas emocionales, con problemas sentimentales… Bayo no idealiza a los desgraciados: algunos de los personajes están dispuestos a todo para salir de su miseria: engañarán, robarán, filtrarán documentos, espiarán a la gente que les es más próxima, falsificarán su identidad e incluso matarán… Nada les parará en su carrera desenfrenada hacia el poder. Pero los que ya tienen el poder no son nada diferentes de ellos: están dispuestos a todo para no perder su situación. El proceso soberanista de Bayo está lleno de esteladas, sí, pero también está teñido de negro…

Anuncis

, , , ,

Deixa un comentari

6 de set. 2018

http://tumateix-llibres.blogspot.com/2018/09/mes-que-rabia-demili-bayo.html

MÉS QUE RÀBIA d’Emili Bayo

Avui una recomanació de les que més m’agraden: amb molts personatges. De vegades, això ens fa tornar una mica bojos, però no tant si cada personatge té la seva personalitat ben marcada.Emili Bayo ha aconseguit que sigui així, els retrata de tal manera que ens és fàcil veure’ls, absorbir-los, i posar-nos de la seva part u odiar-los.

“És difícil contenir la ràbia. Hi ha dies que costa un esforç sobrehumà mossegar-se els llavis, tancar ben fort els punys i seguir vivint com si res”

Només començar a llegir, ja veiem les ganes de pegar el cop de puny de la portada, i quan he acabat de llegir el llibre he tornat a rellegir les primeres pàgines, perquè volia tornar a sentir la veu de la Júlia del principi.

Ens trobem amb una novel·la molt coral. Un gran nombre de veus que ens parlen en primera persona, i a poc a poc ens van proporcionant les peces que formaran l’engranatge d’una trama complexa, on les diferents històries de cada un dels protagonistes aniran teixint l’entramat fins que el quadre estigui complert.

Júlia, Matheus, Ton, Aina, Paula… Policies, polítics, pinxos, periodistes… Seran fidels als seus ideals? O es deixaran portar pels seus interessos? Interessos, temptacions, corrupció, supervivència, venjança… La mort de Francesc Saborit serà el punt de partida, però encara que avançarem en la investigació de manera lineal, la viurem des de molts punts de vista, descobrint també el passat d’alguns personatges, i així en tindrem una percepció global. Ens semblarà que podem arribar a tots els racons del misteri mentre anem rebentinformació, però només sabrem el que l’autor ens deixa saber.

Bayo sap mantenir-nos enganxats i intrigats fins a l’últim minut. Ens va donant peixet, ens desvetlla secrets i se’n guarda d’altres, i així ens proporciona sorpreses fins a l’última pàgina.

, , ,

Deixa un comentari

Més que ràbia

dilluns, 1 d’octubre de 2018

https://magiadellibres.blogspot.com/2018/10/mes-que-rabia.html#more

 

magiallibres

A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre’ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L’Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.

 Onze personatges amb una personalitat ben definida, rodons, que ens atraparan i que, uns més que d’altres, voldrem saber com van evolucionant les seves vides. A mesura que avencem en els capítols —cada un d’ells porta el nom del narrador que hi trobem— veurem com els protagonistes van interactuant entre si per acabar conformant una trama força interessant on trobarem des decorrupció, enveges, interessos, gelosies, xantatges,lluita per la supervivència i  ràbia, molta ràbia acumulada al llarg del temps.
El fet que la novel·la estigui construïda a partir d’aquests onze personatges que ens aniran explicant que el van veient i el que van sentint farà que en alguns casos veurem diferents punts de vista sobre una mateixa situació. I és que és ben bé que ningú percep les coses de la mateixa manera. És cert que està escrita de manera lineal en el temps, però aquesta amalgama de veus ens permetrà, també, conèixer el passat d’alguns dels protagonistes i tenir-ne una percepció molt més global de tot plegat.
Emili Bayo situa l’acció en l’actualitat. Dins una Catalunya immersa en el procés cap a la independència. I si hi ha quelcom que, com a lectora, agreixo a l’autor és que es mulli com ho fa quan ens parla de la classe política i els seus tripijocs.
Però no només de polítics tracta la història, també hi trobem policies, periodistes, pinxos de baixa estofa… tots ells units pel detonant de tot: la mort d’en Francesc Saborit, germà d’una diputada independentista, Aina Saborit, que és cap de llista del seu partit en les imminents eleccions, quasi res! I tots ells tindran els seus propis problemes. I a mesura que els anem coneixent veurem com tots ells tenen quelcom a amagar i que massa vegades la seva moralitat brilla per la seva absència.
Una lectura que ens parla també dels problemes de les addiccions, de la falta d’escrúpols, de relacions de familiars, de triangles amorosos….
Una novel·la força interessant; una lectura intensa que ens mantindrà enganxats a les seves pàgines fins a arribar al final i molt, molt recomanable.

, , ,

Deixa un comentari

Entrevista

A Lectura, suplement dominical del diari Segre. 30/09/2018

Lectura_Segre_30 09 2018

Lectura_Segre_30 09 2018 2

, , , ,

Deixa un comentari

Entrevista al Diari de Girona sobre Més que ràbia

 

, , ,

Deixa un comentari

David Marín, Ciutat fantasma

Després de vuit anys destinat a les comarques de Lleida, l’agent dels Mossos d’Esquadra Salvador Garcia torna a Barcelona, però aviat comprèn que ja no és d’enlloc. No té família, ni amics… En un intent de retrobar la Barcelona que va deixar enrere, s’esforçarà a seguir el rastre d’un antic company d’institut anomenat X.B.: un pis buit, un noia que el pot ajudar a desvetllar el misteri… X.B, tan fantasmagòric com present al llarg de tota la novel·la, és la metàfora del món de la seva adolescència i que ara és incapaç de retrobar.

ciutat-fantasma

“―Aquesta ciutat és una puta sense cor ―va dir fent un riure fort―: et xucla l’energia, t’hi deixes la pasta i la vida, i a sobre l’endemà hi vols tornar”.

Les referències a pel·lícules mítiques com El tercer home de Carol Reed ressonen entre la prosa lenta i precisa de David Marín.

Un plaer llegir-lo.

, , ,

Deixa un comentari