Francesc Pané i Sans, Dies de fel i de magrana. Memòria de l’ànsia i de les insurgències (Pagès editors)

«Aquell món adult, barreja d’esforç humà i sonsònia mecànica, exercia sobre mi una fascinació de conte. Encara avui, quan entro en un moló garriguenc ―ara amb màquines centrifugadores sense cap mena d’encant ni de misteri― i hi sento l’olor vella de la pasta d’oliva, se m’esborrona la pell. També aquests indrets em són pàtria. Una pàtria reclosa i íntima, lligada a una antigor inefable, a un esforç ja invisible, però present i difús com les ànimes dels difunts.» (pàg. 17)