Archive for category Uncategorized

La mirada i la prosa impagables de Pere Rovira

Pere Rovira, Música i pols. Un dietari.

Proa, Barcelona: 2019

portada_musica-i-pols_pere-rovira_201906041322

La distinció entre escriure per plaer o a causa d’una obsessió maniàtica no té gaire sentit. Les dues posicions són perfectament compatibles, és més, jo diria que són inevitables. Totes les persones que hem escrit amb una constància quotidiana i hem acabat algun llibre sabem que hem arribat a fer-ho gràcies al plaer i a l’obsessió d’escriure. Ens hem divertit i hem oblidat el temps,i hem patit i ens hem fatigat i el temps ens ha caigut damunt. Les coses van aixi. I el més signiñcatiu de tot és que, un cop acabat el llibre, deixa d’interessar-nos i rarament ens el tornem a mirar. Contra el que de vegades he sentit comentar, el que compta no és haver escrit un llibre, sinó escriure’l, estar escrivint, vull dir. Això, és clar, si un vol ser escriptor. El cas dels diletants és diferent, em sembla que hi compta més la vanitat del producte, de tenir el llibre a les mans, de passejar-lo, de veure’l als aparadors de les llibreries.

, ,

Deixa un comentari

Els versos inicials de Miquel Reverté

els versos inicials

Sense adonar-me’n la vida va entrar en els versos
i ara no vol sortir.

 

S’ha demanat permís de residència i
he hagut pe posar-li un plat més a taula.

 

, , ,

Deixa un comentari

La mirada de Vicente Gallego

Vicente Gallego, A pájaros y migas,

Visor Libros, Madrid, 2019.

a-pajaros-y-migas-vicente-gallego

Dos aguas

Altas cumbres
que borra
una luz de cal viva
laderas campos rojos
el olivar vestido
de plata por el viento
fortuna de bancales
de cornejas y urracas
de estos troncos
quemados
de estas tierras
talladas por el hueso
de los climas
cómo no enamorarse
al paso de caminos
que nos hallaban mudos
ya casi transparentes
de sol piedras y cielo.

,

Deixa un comentari

El cor heretge d’Aina Garcia Carbó

garcia_cor

PLAENTS SEGONS DE SEDA

 

Llegir-la, anar despullant-la,
descobrir-la al racó de la tinta, al contorn de la grafia,
com va i ve i juga i se’n torna
i em diu i em té i llavors,
desapareix.
Seguir-li el lloc,
observar-la a la penombra i veure
com desfila el vers, entre el blanc i el negre,
bellugant la forma,
dins els parèntesis intermitents
de la llum i de l’enigma.
I llavors,
quan encara estic estimant-la,
quan encara ni l’he sentit ni l’he tastat
ni l’he menjat ni degustat,
de sobte,
se’n va i ja
no sé quan la tornaré a veure.

, ,

Deixa un comentari

El mañana sin mí

Primeras reseñas de El mañana sin mí

En Libros que hay que leer

http://librosquehayqueleer-laky.blogspot.com/2019/11/el-manana-sin-mi-emili-bayo.html

En Leo la lluvia caer

http://www.leolalluviacaer.com/2019/11/el-manana-sin-mi-emili-bayo-lectura321.html

En Tu mateix llibres

http://tumateix-llibres.blogspot.com/

En Diario de una chica Lit

http://diariodeunachickalit.blogspot.com/2019/10/resena-bayo-emili-el-manana-sin-mi.html

Portada

Booktrailer en:

https://www.youtube.com/watch?v=LVtHV4lV3Lk&t=2s

DSC_0748

Deixa un comentari

Las mala conciencia, de Mario Vega

La mala conciencia

“Los herederos”

 

Los hijos de la noche,
herederos del día por venir,
ahora somos ángeles caídos.
Suenan en nuestros cráneos los cañones
del nuevo amanecer
y avanzamos calados por la lluvia
de regreso al hogar.
Nosotros no perdimos el Edén
ni vimos el abismo.
Con la cabeza gacha
el padre nos espera en el salón
de alfombra y chimenea,
el desayuno hecho, y aún peor:
la comprensión y en la mirada celos
de tanta rebeldía adolescente.

Mario Vega, La mala conciencia (Hiperión. Premio «València Nova 2019»)

, ,

Deixa un comentari

Lección de narrativa

Xavi Ballester, Huir no significa nada

Ed. Milenio, Lleida: 2019

 

«A menudo, la felicidad no necesita razones, buscarlas significa perderla»

, ,

Deixa un comentari