Posts Tagged Novela policíaca

Més que ràbia

dilluns, 1 d’octubre de 2018

https://magiadellibres.blogspot.com/2018/10/mes-que-rabia.html#more

 

magiallibres

A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre’ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L’Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.

 Onze personatges amb una personalitat ben definida, rodons, que ens atraparan i que, uns més que d’altres, voldrem saber com van evolucionant les seves vides. A mesura que avencem en els capítols —cada un d’ells porta el nom del narrador que hi trobem— veurem com els protagonistes van interactuant entre si per acabar conformant una trama força interessant on trobarem des decorrupció, enveges, interessos, gelosies, xantatges,lluita per la supervivència i  ràbia, molta ràbia acumulada al llarg del temps.
El fet que la novel·la estigui construïda a partir d’aquests onze personatges que ens aniran explicant que el van veient i el que van sentint farà que en alguns casos veurem diferents punts de vista sobre una mateixa situació. I és que és ben bé que ningú percep les coses de la mateixa manera. És cert que està escrita de manera lineal en el temps, però aquesta amalgama de veus ens permetrà, també, conèixer el passat d’alguns dels protagonistes i tenir-ne una percepció molt més global de tot plegat.
Emili Bayo situa l’acció en l’actualitat. Dins una Catalunya immersa en el procés cap a la independència. I si hi ha quelcom que, com a lectora, agreixo a l’autor és que es mulli com ho fa quan ens parla de la classe política i els seus tripijocs.
Però no només de polítics tracta la història, també hi trobem policies, periodistes, pinxos de baixa estofa… tots ells units pel detonant de tot: la mort d’en Francesc Saborit, germà d’una diputada independentista, Aina Saborit, que és cap de llista del seu partit en les imminents eleccions, quasi res! I tots ells tindran els seus propis problemes. I a mesura que els anem coneixent veurem com tots ells tenen quelcom a amagar i que massa vegades la seva moralitat brilla per la seva absència.
Una lectura que ens parla també dels problemes de les addiccions, de la falta d’escrúpols, de relacions de familiars, de triangles amorosos….
Una novel·la força interessant; una lectura intensa que ens mantindrà enganxats a les seves pàgines fins a arribar al final i molt, molt recomanable.
Anuncis

, , ,

Deixa un comentari

Una poderosa historia de guerra y franquismo

Juan Madrid, Perros que duermen.

Alianza Editorial, Madrid: 2017.

Perros

«De pronto me despertaba en medio de la noche y lo veía muerto, el pecho acribillado a balazos. Y era tan nítido, tan verdadero, que me estremecía de espanto mientras en el sueño escuchaba las bombas que estallaban a su alrededor, los silbidos de los proyectiles, el ruido de los aviones, los gritos de los moribundos, el tartamudeo de las ametralladoras, los cuerpos destrozados por las granadas. Pero en otro sueño estaba vivo, guapo y alto, y desfilaba con sus hombres por la Gran Vía de Madrid, y él sabía que yo, en ese momento soñaba con él.»

,

Deixa un comentari

La consistencia de la prosa de Padura

Leonardo Padura, La transparencia del tiempo,

Tusquets, Barcelona: 2018.

portada_la-transparencia-del-tiempo_leonardo-padura_201711031143

    La convicción de que la escritura apenas resulta la posibilidad de construir a otros a partir de lo que tú has sido y eres te había servido para intentar distanciarte de ti mismo, verte desde una perspectiva que resultó ser reveladora, amable y dolorosa a un tiempo. Porque tu dudosa capacidad imaginativa está determinada por una experiencia vital, libresca reducida y, sobre todo, recurrentemente propia y, por lo mismo, contaminada. Por ello, al tiempo que avanzabas, amontonabas folios, leías, copiabas datos, habías ido percibiendo ese clarificador alejamiento, porque ibas convirtiéndote en otro, liberándote de ti mismo y de alguna manera completándote en esos otros. Ganando libertad. ¿Eso es escribir? ¿Transmutarte en otro? ¿Renunciar a ti mismo en favor de lo creado? ¿Tratar de recomponer lo que no tiene la posibilidad de la restauración? ¿Manipular el torpe espectáculo de la vida vivida, sin dueño previo posible, y transformarla en una creación más benévola y lógica, de alguna forma menos humana y por eso mismo más satisfactoria? ¿Jugar a ser libre? ¿Incluso ser libre?

, , , ,

Deixa un comentari

Entrevista a Lectura

Entrevista d’Anna Sàez a Lectura, Suplement dominical del diari Segre (07/05/2017)

Lectura_Suplement dominical de Segre 7_5_17Lectura_Suplement dominical de Segre 7_5_17 2

, ,

Deixa un comentari