emilibayo

This user hasn't shared any biographical information

Homepage: https://emilibayo.wordpress.com

La València de Rafa Lahuerta

Rafa Lahuerta Yúfera, Noruega,

Llibres de la Drassana, València: 2020

A Noruega no se li pot negar l’ambició. Concebuda com la gran novel·la d’una València castissa i ja desapareguda, explica la historia d’Albert Sanchis, el vincle de la seva família amb el mercat del Trench, la humilitat de la vida al barri, el flirteig dels amics amb la delinqüència, la prostitució, la droga, al incapacitat per establir una relació amorosa estable, la negociació del talent propi i l’obsessió mai aconseguida de convertir-se en escriptor, la malaltia… El text està ple de moments magnífics i reflexions interessants, però tot sovint he tingut la sensació que la mateixa exuberància del text li juga en contra. Lectura molt recomanable..

«Escriure era una bona teràpia personal, però res més. Si alguna cosa sobrava eren llibres, històries, escriptors. Com a passatemps íntim per a no acabar borratxo en els bars era una opció passable; com a aposta professional només podia generar-me frustració. Si ho haguera comprés abans m’hauria estalviat molts disgustos. Amb l’ego davall control hauria sabut direccionar millor eixes virtuts modestes que, estant dins meu, jo pensava que havia d’exhibir a tota costa d’una manera artística. Però això ho vaig aprendre massa tard. Vaig aprendre tard que la vanitat mal gestionada està en l’origen de totes les nostres desgràcies i que desfer-se d’eixe llast és l’únic cel que realment val la pena assolir, encara que la seua recompensa siga la invisibilitat, l’anonimat, el lent aprenentatge de certa decepció.»

«Fugint d’eixa mascarada volguí creurem artista, escriptor, promesa de novel·lista. Per a què, si ja sabia que la literatura havia sigut fagocitada per la indústria de l’entreteniment? Per a què, si ja sabia que l’oci era el revers lúdic de la insatisfacció, el còmplice necessari per a esmortir de manera més o menys judiciosa la perversió institucionalitzada? Per a què, dis-me, per a què? Per vanitat, home, per vanitat! La vanitat és la carlota dels bovos útils, un motoret pensat per a deixar en evidència els ionquis de l’ego. Eixa geometria delirant es manifesta en l’afany de reconeixement, en la pompa de les estàtues, en la busca del somriure d’una nimfa que mai es fixaria en nosaltres. La ràbia acumulada m’obligava al narcisisme. Realment no volia millorar el món, jo només anhelava palmadetes a l’esquena, que algú tornara a voler-me com m’havia volgut Elena… Com si allò fora possible.»

, ,

Deixa un comentari

Un retrato de las miserias de finales del franquismo

Empar Fernández, A la sombra del infierno.

Calambur Editorial, Barcelona: 2023

Empar Fernández es una narradora poderosa, de historias redondas y escritas con una prosa depurada como pocas. En A la sombra del infierno nos ofrece una trama inquietante sobre las angustias de un padre al que la viudedad y la miseria le empujan a abandonar a su hijo recién nacido a las puertas de un seminario i las peripecias y desventuras del chico hasta el reencuentro final. Un relato cargado de emotividad y buena prosa.

,

Deixa un comentari

Espiritismo durante la Guerra Civil

Juan Ramón Biedma, Crisanta. Una novela de fantasmas durante la Guerra Civil.

Alianza Editorial. Madrid: 2023

Una extraña novela de ambientes turbios, crímenes cruentos y sesiones espiritistas con el trasfondo de Queipo de Llano sometiendo Sevilla. Muy recomendable.

Personajes muy potentes como Crisanta o el padre Juan Serrador.

«El padre Juan Serrador termina de abotonarse la sotana como el que concluye la más pesada de las cargas diarias y se deja caer sobre la cama. No termina de volver a acostumbrarse al peso y al engorro del ropón sagrado después de los años de capellán castrense vestido con el uniforme de la Legión.

Por eso, algunas noches, recupera sus ropas seglares y se pierde en esa otra vida que tan poco tiene que ver con todo aquello, una realidad que, como anteayer con el piloto alemán, ha estado más de una vez a punto de costarle un nuevo escándalo igual al que lo ha traído hasta aquí.»

, ,

Deixa un comentari

Tània i els vius

Joan Pons Bover, Tània i els vius.

Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2019.

AdiA edicions, Calonge (Mallorca): 2020.

«La mort et descansa però és avorrida, Ni tan sols això: és plana i lleugera com un full de paper, no hi ha res escrit, ni hi ha companyia. La mort és viure sense els altres, sense cap emoció que t’exalti o que et faci infeliç. Una cançó d’una sola nota i un quadre d’un sol color. Si hagués sabut que l’eternitat era tan perfecta hauria esperat un poc més. Ens queixam dels alts i baixos quan som vius, però és com queixar-se d’anar banyat després de nedar, o d’anar descambuixat després de colcar en bicicleta. (… ) I res no em fa mal ni em molesta, ni em fa passar pena ni em lleva la son. Però viure és una oportunitat irrepetible. Equivocar-se i viure, fracassar i entristir-se i viure, pujar dalt d’una muntanya per cridar que ets molt desgraciat i viure, barallar-te amb els teus pares o amb la parella i viure, perdre la feina o no trobar-ne i viure, queixar-se tot el sant dia i algun cop desitjar morir. Però viure. La mort ja vendrà més tard, i no s’acabarà mai un cop hagi arribat.»

, , ,

Deixa un comentari

Després de la tempesta a La Ràpita

17 de març de 2023. Fotos Anabel Encontra

, , , ,

Deixa un comentari

Presentació de Després de la tempesta a Lleida

9 de febrer de 2023. Fotos António Galeote

, , ,

Deixa un comentari

La mirada al futur de Núria Perpinyà

Núria Perpinyà, Diatomea

La Magrana, Barcelona: 2022

«Quan hi ha un canvi de paradigma, costa d’acceptar-lo. Estem acostumats a un paisatge i no en sabem albirar cap d’altre. Si al segle XVII, algú hagués previst que, al XXII, s’instauraria l’afrofuturisme i que els homes de color durien les regnes del planeta, l’haurien cremat en una foguera. I si fa tres-cents anys, algú hagués predit que, al segle XXIII, la política estaria en mans de dones, no l’haurien cregut. I, tanmateix, el pacifisme i la voluntat de diàleg del gènere femení eren coneguts a bastament. Des que vostès governen, la violència és gairebé inexistent. La darrera guerra va ser fa seixanta-nou anys. Des d’aleshores, s’han eliminat els exèrcits. Vostès, il·lustríssimes governantes, van posar punt i final a l’era racial, militar i nacional. Entre moltes altres mesures, varen transferir el pressupost armamentístic a objectius educatius. El que avui és normal, abans era estrany.»

Deixa un comentari

Visita al CFA Maria Verdaguer de Figueres

A propòsit d’ Ampolles mig buides.

Amb el suport de la ILC.

,

Deixa un comentari

Visita Ins Joan Amigó

A propòsit del llibre Premonicions

Deixa un comentari

Canviar de pell

Aina Gatnau, Canviar de pell.

Ed. La Magrana. Barcelona: 2022.

Una primera novel·la interessant. Intimisme i esforç de superació d’una noia víctima dels prejudicis i el pes de la tradició patriarcal. De l’entorn rural a la vida cosmopolita en ple franquisme.

«Hi va haver un temps que només sota la manta em sentia protegida: no dormia de forma profunda, però almenys descansava i em sentia resguardada. El noi de qui estava enamorada em va deixar, per covard; la meva família, també. Dues formes de covardia; sortir del patró té un preu i no tothom el vol pagar, el pot pagar. No va ser fàcil. I què ho és? Seguir el que et marquen com la mula que només veu el que té davant o ser com el vent i anar on vulguis sense saber on?»

, , ,

Deixa un comentari