Lección de narrativa
Posted by emilibayo in Uncategorized on Setembre 11, 2019
Xavi Ballester, Huir no significa nada
Ed. Milenio, Lleida: 2019
«A menudo, la felicidad no necesita razones, buscarlas significa perderla»
Una extraña y apasionante novela de Claudia Piñeiro
Posted by emilibayo in Uncategorized on Mai 27, 2019
Claudia Piñeiro, Elena sabe (Alfaguara, 2019)
«¿Seguirá siendo madre ahora que no tiene hija?, se pregunta. Si la muerta fuera ella, Rita sería huérfana. ¿Qué nombre tiene ella sin su hija? ¿La muerte de Rita puede haber barrido con lo que ella fue?»
La nueva novela de Jordi Ledesma
Posted by emilibayo in novela española on Mai 23, 2019
Jordi Ledesma, La noche sin memoria.
Editorial Alrevés, Barcelona: 2018.
«La de novelista es la que menos talento requiere de todas las facetas literarias, también la más innoble; al fin y al cabo, vivimos de alimentar la desdicha y la tragedia a través de un relato que suele ser coherente por lo general, al menos en su registro realista, y que nos vomita la desventura tan propia de la vida […]
Ese es nuestro trabajo: hablar de toda esa mierda.»
Good bye, veritat
Muro Solans, Joan Garcia, Good bye, veritat. Una aproximació a la postveritat.
Pagès Editors, Lleida: 2018.
34è Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2017
Una assaig impressionant sobre el tractament de la veritat que fan els polítics i els mitjans de comunicació. Una lectura imprescindible.
«Els conceptes de justícia i d’igualtat tenen la seva pròpia història […]. La convicció que tots els éssers humans tenim els mateixos drets i que no és lícit discriminar ningú en funció del seu sexe, raça o orientació sexual, que ara com ara ens semblen principis incontrovertibles, és, en realitat, tan fugaç i superficial com les modes».
Atles de l’oblit de Teresa Ibars
Posted by emilibayo in narrativa catalana on Abril 3, 2019
Teresa Ibars, Atles de l’oblit.
Pagès Editors, Lleida: 2019.
Un recorregut melangiós pel Baix Segre del segle passat. La memòria d’un temps i un espai.
«Després, lluny del verd imposat i del paisatge de pols, matolls i timó, tot es va tornar abstracció de distància. El que és aliè, estrany, a poc a poc, se’m va engolir fins a situar-me a l’oblit de l’entorn i del contorn que, ple de vida i moviment, m’havia vist nàixer i créixer. El passat es va esfumar de manera gradual pel pes sord de la joventut que m’afuava cap a l’univers. El món va esdevenir infinit i anar allà dellà va soterrar la terra humida per l’herba i el terròs ressec que contenia les restes d’un corral on antigament havíem tancat les vaques, els conills i els aframs.
I tot allò que durant tant de temps havia estat el present d’un passat feixuc, es va fer fonedís.»
Posted by emilibayo in Emili Bayo, narrativa catalana on Octubre 25, 2018
http://properaparadacultura.blogspot.com/
dimecres, 17 d’octubre de 2018
Avui us portem una entrevista amb Emili Bayo que treu nova novel·la en català ‘Més que ràbia’ amb Llibres del delicte.
Perquè va decidir a una novel·la negra posar com a un dels protagonistes un mosso d’esquadra que mai ha tirat ni un tret, ni ganes?
Afortunadament, la majoria dels Mossos no es moren de ganes de buidar el carregador de la seva arma reglamentària contra el primer delinqüent que els surt al pas. Jo volia sobretot un protagonista que inspirés simpatia, però que alhora es trobés enredat en les seves contradiccions existencials. No m’agraden els personatges plans i transparents, m’interessen molt més els individus en conflicte amb ells mateixos.
Es aquesta una novel·la de denuncia al sistema?
Jo crec que la novel·la negra compleix la sana funció d’observar atentament el sistema i d’evidenciar-ne les imperfeccions. I més en moments complicats com els que vivim. Els meus personatges miren la realitat que els envolta i troben molts arguments per sentir una ràbia profunda.
Per un costat parla de l’idealisme del procés i per altra desmunta alguns protagonistes. Perquè?
En aquesta novel·la tothom tendeix a substituir els ideals pels interessos. Polítics, policies, periodistes, empresaris… tots acaben traint-se d’alguna manera. Probablement el gran tema de la novel·la sigui l’amoralitat del món en què vivim.
Vol fer entendre que ens hem de mirar més amb lupa que hi ha darrera de desnonaments i coses semblants?
No només això. També què hi ha darrere d’aquells que afirmen tenir la fórmula per millorar-nos la vida, o darrere d’aquells que diuen que vetllen per la nostra seguretat o darrere dels qui fan bandera d’una integritat incorruptible… La vida és complexa i quasi sempre ens atordeix i ens intoxica amb petites obligacions, problemes, servilismes… La literatura, a través de les seves presumptes mentides, ens regala el moment de pausa per mirar-la amb tranquil·litat, per analitzar-la, per comprendre-la… Jo busco això com a lector en els llibres que llegeixo i és el que intento oferir quan escric.
Lo que està caient actualment a Catalunya li ha empès a escriure una novel·la amb transfons polític?
No crec que la novel·la hagués estat gaire diferent en una altra època o un altre context, perquè aquesta no és una novel·la sobre el procés. La Catalunya actual és només el marc d’actuació dels meus personatges; això sí, un marc perfecte perquè les tensions es sovintegen i perquè no és estrany que els interessos s’amaguin darrere les banderes. Crec que hauria estat una petita traïció ignorar el conflicte que avui es viu al carrer. Per això he donat veu a personatges molt diferents, de sectors socials diversos, amb opinions oposades… També per això els he fet parlar a tots en primera persona, perquè volia oferir una visió directa, àmplia i calidoscòpica del moment que ens ha tocat viure.
Segueix atraient-li Lleida com el primer dia com a escenari de les seves novel·les?
Per descomptat. És un escenari ric i complex que conec prou bé i que dona molt joc. Però tampoc no vull enarborar cap bandera. Cada història que vull explicar demana un marc concret que intento trobar. Puta pasta, per exemple, passava principalment a Barcelona, mentre que Tan tuyo como tu muerte requeria un espai més perifèric i rural.
Com es formar part d’una editorial tan jove i a la vegada prestigiosa com Llibres del Delicte?
Estic encantat de formar part de la comunitat de Llibres del Delicte. Anteriorment he publicat a les editorials catalanes més grans i quasi sempre m’he sentit poc o gens acompanyat. La feina d’escriptor ja és prou solitària perquè després de publicar un llibre també et sentis sol. L’editor Marc Moreno, en canvi, transmet confiança i entusiasme.
Seguirà alternant castellà i català en les seves novel·les?
Aquesta és la intenció.
Tindrem més entregues del pobre sergent Abel Claramunt?
La continuació de Tan tuyo como tu muerte ja quasi està acabada. Potser l’any vinent, si tot va bé… Però és difícil fer previsions veient l’estat actual del mercat editorial.
Xavier Borrell Campos
Comentaris recents