Arxivar per Setembre de 2018
I, de sobte, el paradís
Posted by emilibayo in narrativa catalana on Setembre 28, 2018
Núria Perpinyà, I, de sobte, el paradís.
Ed. Comanegra, Barcelona: 2018.
Una novel·la brillant, divertida, enginyosa.
«Si l’amor és cec, s’hauria de considerar una discapacitat.»
* * *
«―T’invito a una copa.
―Copa, copam, copae, copa.
―Què fas?
―Declinar la teva invitació.»
* * *
«―Els polítics están fets d’una altra pasta. De la nostra, concretament.»
Intriga universitària
Posted by emilibayo in Uncategorized on Setembre 13, 2018
Montserrat Espallargas, El clan de Sa Ràpita (Pagès ed.)
―[…] sa saviesa me serveix també per atendre ses racions d’il·lusions i de desitjos que hom té.
―I això què vol dir? ―vaig mirar-lo als ulls que encara somreien.
―Això vol dir que no hi ha bé que no puguem satisfer en aquesta vida ―ho vas afirmar de tirada sense fer una alenada amb la boca plena de paraules.
―A cops de doblers? ―vaig alçar les celles per a interrogar-te.
―A cop del que sigui, a costa del que sigui, bombón. Es plaer és es bé i es dolor és es mal, entesa així sa vida, tot es fa més fàcil.
Posted by emilibayo in narrativa catalana on Setembre 5, 2018
Emili Bayo 
Comentaris recents