Posts Tagged Literatura Catalana

‘Més que ràbia’: El proceso más negro llega a la ficción

Sábado, 29 de septiembre de 2018

ELNACIONAL.cat

https://www.elnacional.cat/es/cultura-ideas-artes/mes-rabia-emili-bayo-proceso-sobiranista_308643_102.html

Gustau Nerín

Los últimos años, cargados de agitación política, son un marco idóneo para la novela negra. Quizás los autores catalanes no han tenido demasiado tiempo para planteárselo, pero sin duda el proceso soberanista les ofrece una gran oportunidad que todavía no han amortizado. Emili Bayo se ha dado cuenta y ahora publica una novela negra, Més que ràbia (Llibres del Delicte), que se centra en una trama criminal en Lleida, en vísperas de las elecciones de 2015 que darían la victoria a Junts pel Sí. Unos tiempos de polarización política, pero también de guerra sucia, de manipulaciones informativas, de silencios interesados…

Emili Bayo

Emili Bayo. Foto: Anabel Encontra.

Todo bajo sospecha

Los tiempos agitados pueden ser provechosos para los que tienen cosas para esconder. Y entre la gente que tiene el poder hay, a menudo, asuntos espinosos que algunos preferirían que no se supieran nunca. Pero, al mismo tiempo, en estos tiempos agitados hay más gente interesada que nunca en ventilar asuntos turbios de sus enemigos políticos, pero también de sus competidores dentro del mismo partido. En este ambiente putrefacto, el sargento de los Mossos Ton Domènech tendrá que enfrentarse a un caso complicadísimo: se encuentra el cadáver torturado del hermano de una destacada líder de la potente coalición independentista. La investigación, que inicialmente se presenta como un asunto simplemente policial, acabará complicándose muchísimo, porque se mezcla con intrigas políticas y asuntos de corrupción. Emili Bayo, desde unos personajes que mayoritariamente expresan su proximidad al independentismo, elogia la movilización popular, pero manifiesta su profundo escepticismo hacia la clase política y no ignora los profundos problemas de corrupción.

Ganadores y perdedores

Mès que ràbia es una novela de perdedores. El libro se plantea como una novela coral, explicada al mismo tiempo por varios narradores. Pero las voces que se escuchan son todas de perdedores: gente con problemas económicos, con problemas familiares, con problemas físicos, con problemas emocionales, con problemas sentimentales… Bayo no idealiza a los desgraciados: algunos de los personajes están dispuestos a todo para salir de su miseria: engañarán, robarán, filtrarán documentos, espiarán a la gente que les es más próxima, falsificarán su identidad e incluso matarán… Nada les parará en su carrera desenfrenada hacia el poder. Pero los que ya tienen el poder no son nada diferentes de ellos: están dispuestos a todo para no perder su situación. El proceso soberanista de Bayo está lleno de esteladas, sí, pero también está teñido de negro…

Anuncis

, , , ,

Deixa un comentari

Ressenya de Més que ràbi

martes, 18 de septiembre de 2018

http://crucesdecaminos.blogspot.com/2018/09/ressenya-mes-que-rabia-emili-bayo.html

#Ressenya: Més que ràbia – Emili Bayo

Molt interessant l’inici de temporada de Llibres del Delicte. Si fa pocs dies us parlava de No diguis res de Raquel Gàmez Serrano, avui us vull parlar de Més que ràbia de Emili Bayo, dues novel.les amb molt de carisma propi, amb molta entitat, amb molta força, tot i que la de la Raquel va de menys a més, com ja vaig explicar, i en la del Emili la troben des de la primera pàgina o fins i tot diria que des de la portada.

I és que des de les primeres pàgines t’adones que el títol de la novel.la no és un caprici de l’autor o l’editor, dons els personatges destil·len ràbia per tots els porus de la seva pell. Les frases tenen ràbia dins seu. Tens una gran sensació de cremor per dins a mesura que vas llegint, i com sempre dic, això és gràcies a la intenció literària del autor, del seu bon fer.

«La vida et dibuixa la silueta a hòsties».

L’autor és mulla quan parla dels polítics i fins hi tot del procés independentista. Crec que mica en mica aniran sortint més ficcions parlant del tema, doncs el tema dona per molt. L’Emili sap jugar amb tots els elements que la realitat ens aporta i construeix una bona ficció.

«Si se’t nota molt la intel·ligència mai no arribaràs al capdamunt d’un partit, on els mediocres, els dropos i els oportunistes es barallen per guanyar-hi una mica d’espai».

No sé si llegeixo de més, però crec que la novel.la és una forma de treure tota la ràbia que l’autor té acumulada durant els últims mesos per tot el que està passant i el que no està passant a Catalunya, però com dic, son les meves sensacions i si fos així crec que és una bona teràpia i també una bona forma d’alçar la veu.

També crec que aquest missatge, el de la ràbia, podria ser comprat per la majoria dels habitants de Catalunya doncs: qui no està fart de tot plegat?

La novel.la està construïda a partir dels personatges. Cada capítol és d’un d’ells i ens explica en primera persona el que veu, el que sent. La gràcia és que moltes vegades pots veure una mateixa situació des de dos punts de vista i això va enriquint la història.

Tot i que hi ha molt personatges, la construcció coral del text està molt ben treballat i definit, així com definits els personatges fent que siguin clarament distingibles i no tinguis la sensació de vertigen entre tants noms com algunes vegades passa.

La moralitat o la falta d’ella també estarà en el punt de mira de la lectura per acabar d’arrodonir una lectura engrescadora, interessant, intensa i escrita amb molta ràbia.

Editorial: Llibres del Delicte

 

, , ,

Deixa un comentari

6 de set. 2018

http://tumateix-llibres.blogspot.com/2018/09/mes-que-rabia-demili-bayo.html

MÉS QUE RÀBIA d’Emili Bayo

Avui una recomanació de les que més m’agraden: amb molts personatges. De vegades, això ens fa tornar una mica bojos, però no tant si cada personatge té la seva personalitat ben marcada.Emili Bayo ha aconseguit que sigui així, els retrata de tal manera que ens és fàcil veure’ls, absorbir-los, i posar-nos de la seva part u odiar-los.

“És difícil contenir la ràbia. Hi ha dies que costa un esforç sobrehumà mossegar-se els llavis, tancar ben fort els punys i seguir vivint com si res”

Només començar a llegir, ja veiem les ganes de pegar el cop de puny de la portada, i quan he acabat de llegir el llibre he tornat a rellegir les primeres pàgines, perquè volia tornar a sentir la veu de la Júlia del principi.

Ens trobem amb una novel·la molt coral. Un gran nombre de veus que ens parlen en primera persona, i a poc a poc ens van proporcionant les peces que formaran l’engranatge d’una trama complexa, on les diferents històries de cada un dels protagonistes aniran teixint l’entramat fins que el quadre estigui complert.

Júlia, Matheus, Ton, Aina, Paula… Policies, polítics, pinxos, periodistes… Seran fidels als seus ideals? O es deixaran portar pels seus interessos? Interessos, temptacions, corrupció, supervivència, venjança… La mort de Francesc Saborit serà el punt de partida, però encara que avançarem en la investigació de manera lineal, la viurem des de molts punts de vista, descobrint també el passat d’alguns personatges, i així en tindrem una percepció global. Ens semblarà que podem arribar a tots els racons del misteri mentre anem rebentinformació, però només sabrem el que l’autor ens deixa saber.

Bayo sap mantenir-nos enganxats i intrigats fins a l’últim minut. Ens va donant peixet, ens desvetlla secrets i se’n guarda d’altres, i així ens proporciona sorpreses fins a l’última pàgina.

, , ,

Deixa un comentari

Dies de fel i de magrana, de Francesc Pané

Francesc Pané i Sans, Dies de fel i de magrana. Memòria de l’ànsia i de les insurgències (Pagès editors)

pane

«Aquell món adult, barreja d’esforç humà i sonsònia mecànica, exercia sobre mi una fascinació de conte. Encara avui, quan entro en un moló garriguenc ―ara amb màquines centrifugadores sense cap mena d’encant ni de misteri― i hi sento l’olor vella de la pasta d’oliva, se m’esborrona la pell. També aquests indrets em són pàtria. Una pàtria reclosa i íntima, lligada a una antigor inefable, a un esforç ja invisible, però present i difús com les ànimes dels difunts.» (pàg. 17)

, ,

Deixa un comentari