Ressenya de Més que ràbi

martes, 18 de septiembre de 2018

http://crucesdecaminos.blogspot.com/2018/09/ressenya-mes-que-rabia-emili-bayo.html

#Ressenya: Més que ràbia – Emili Bayo

Molt interessant l’inici de temporada de Llibres del Delicte. Si fa pocs dies us parlava de No diguis res de Raquel Gàmez Serrano, avui us vull parlar de Més que ràbia de Emili Bayo, dues novel.les amb molt de carisma propi, amb molta entitat, amb molta força, tot i que la de la Raquel va de menys a més, com ja vaig explicar, i en la del Emili la troben des de la primera pàgina o fins i tot diria que des de la portada.

I és que des de les primeres pàgines t’adones que el títol de la novel.la no és un caprici de l’autor o l’editor, dons els personatges destil·len ràbia per tots els porus de la seva pell. Les frases tenen ràbia dins seu. Tens una gran sensació de cremor per dins a mesura que vas llegint, i com sempre dic, això és gràcies a la intenció literària del autor, del seu bon fer.

«La vida et dibuixa la silueta a hòsties».

L’autor és mulla quan parla dels polítics i fins hi tot del procés independentista. Crec que mica en mica aniran sortint més ficcions parlant del tema, doncs el tema dona per molt. L’Emili sap jugar amb tots els elements que la realitat ens aporta i construeix una bona ficció.

«Si se’t nota molt la intel·ligència mai no arribaràs al capdamunt d’un partit, on els mediocres, els dropos i els oportunistes es barallen per guanyar-hi una mica d’espai».

No sé si llegeixo de més, però crec que la novel.la és una forma de treure tota la ràbia que l’autor té acumulada durant els últims mesos per tot el que està passant i el que no està passant a Catalunya, però com dic, son les meves sensacions i si fos així crec que és una bona teràpia i també una bona forma d’alçar la veu.

També crec que aquest missatge, el de la ràbia, podria ser comprat per la majoria dels habitants de Catalunya doncs: qui no està fart de tot plegat?

La novel.la està construïda a partir dels personatges. Cada capítol és d’un d’ells i ens explica en primera persona el que veu, el que sent. La gràcia és que moltes vegades pots veure una mateixa situació des de dos punts de vista i això va enriquint la història.

Tot i que hi ha molt personatges, la construcció coral del text està molt ben treballat i definit, així com definits els personatges fent que siguin clarament distingibles i no tinguis la sensació de vertigen entre tants noms com algunes vegades passa.

La moralitat o la falta d’ella també estarà en el punt de mira de la lectura per acabar d’arrodonir una lectura engrescadora, interessant, intensa i escrita amb molta ràbia.

Editorial: Llibres del Delicte

 

Anuncis

, , ,

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: