Arxivar per Març de 2016

Llorenç Capdevila, Pacte de silenci

Pacte de silenci

   El doctor mira, desafiant, l’ombra que l’amenaça. No li té por, tot i que sap per què han vingut. Fa molts dies, potser massa, que es desperta pensant que no tornarà a veure sortir el sol i avui, que també s’ha llevat amb aquesta idea, sembla ser que s’acomplirà per fi el pronòstic.

   L’ombra fa una passa endavant i deixa al descobert mig rostre, que el doctor Escuder identifica amb un somriure i gens ni mica de sorpresa. Ja li havia vist brillar el segell de plata al dit anular. L’intrús diposita sobre la taula una capsa de fusta, rectangular. D’uns dos pams, i s’enretira de nou per refugiar-se en la penombra.

   -Ah, és clar! -diu el doctor, deixant escapar un breu somriure nasal, desenganyat-. Ha de semblar un suïcidi…

Llorenç Capdevila, Pacte de silenci. Pagès editors

XIVè Premi Ferran Canyameres de Novel·la (2015)

Anuncis

Deixa un comentari