6 de set. 2018

http://tumateix-llibres.blogspot.com/2018/09/mes-que-rabia-demili-bayo.html

MÉS QUE RÀBIA d’Emili Bayo

Avui una recomanació de les que més m’agraden: amb molts personatges. De vegades, això ens fa tornar una mica bojos, però no tant si cada personatge té la seva personalitat ben marcada.Emili Bayo ha aconseguit que sigui així, els retrata de tal manera que ens és fàcil veure’ls, absorbir-los, i posar-nos de la seva part u odiar-los.

“És difícil contenir la ràbia. Hi ha dies que costa un esforç sobrehumà mossegar-se els llavis, tancar ben fort els punys i seguir vivint com si res”

Només començar a llegir, ja veiem les ganes de pegar el cop de puny de la portada, i quan he acabat de llegir el llibre he tornat a rellegir les primeres pàgines, perquè volia tornar a sentir la veu de la Júlia del principi.

Ens trobem amb una novel·la molt coral. Un gran nombre de veus que ens parlen en primera persona, i a poc a poc ens van proporcionant les peces que formaran l’engranatge d’una trama complexa, on les diferents històries de cada un dels protagonistes aniran teixint l’entramat fins que el quadre estigui complert.

Júlia, Matheus, Ton, Aina, Paula… Policies, polítics, pinxos, periodistes… Seran fidels als seus ideals? O es deixaran portar pels seus interessos? Interessos, temptacions, corrupció, supervivència, venjança… La mort de Francesc Saborit serà el punt de partida, però encara que avançarem en la investigació de manera lineal, la viurem des de molts punts de vista, descobrint també el passat d’alguns personatges, i així en tindrem una percepció global. Ens semblarà que podem arribar a tots els racons del misteri mentre anem rebentinformació, però només sabrem el que l’autor ens deixa saber.

Bayo sap mantenir-nos enganxats i intrigats fins a l’últim minut. Ens va donant peixet, ens desvetlla secrets i se’n guarda d’altres, i així ens proporciona sorpreses fins a l’última pàgina.

Anuncis

, , ,

Deixa un comentari

Més que ràbia

dilluns, 1 d’octubre de 2018

https://magiadellibres.blogspot.com/2018/10/mes-que-rabia.html#more

 

magiallibres

A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre’ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L’Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.

 Onze personatges amb una personalitat ben definida, rodons, que ens atraparan i que, uns més que d’altres, voldrem saber com van evolucionant les seves vides. A mesura que avencem en els capítols —cada un d’ells porta el nom del narrador que hi trobem— veurem com els protagonistes van interactuant entre si per acabar conformant una trama força interessant on trobarem des decorrupció, enveges, interessos, gelosies, xantatges,lluita per la supervivència i  ràbia, molta ràbia acumulada al llarg del temps.
El fet que la novel·la estigui construïda a partir d’aquests onze personatges que ens aniran explicant que el van veient i el que van sentint farà que en alguns casos veurem diferents punts de vista sobre una mateixa situació. I és que és ben bé que ningú percep les coses de la mateixa manera. És cert que està escrita de manera lineal en el temps, però aquesta amalgama de veus ens permetrà, també, conèixer el passat d’alguns dels protagonistes i tenir-ne una percepció molt més global de tot plegat.
Emili Bayo situa l’acció en l’actualitat. Dins una Catalunya immersa en el procés cap a la independència. I si hi ha quelcom que, com a lectora, agreixo a l’autor és que es mulli com ho fa quan ens parla de la classe política i els seus tripijocs.
Però no només de polítics tracta la història, també hi trobem policies, periodistes, pinxos de baixa estofa… tots ells units pel detonant de tot: la mort d’en Francesc Saborit, germà d’una diputada independentista, Aina Saborit, que és cap de llista del seu partit en les imminents eleccions, quasi res! I tots ells tindran els seus propis problemes. I a mesura que els anem coneixent veurem com tots ells tenen quelcom a amagar i que massa vegades la seva moralitat brilla per la seva absència.
Una lectura que ens parla també dels problemes de les addiccions, de la falta d’escrúpols, de relacions de familiars, de triangles amorosos….
Una novel·la força interessant; una lectura intensa que ens mantindrà enganxats a les seves pàgines fins a arribar al final i molt, molt recomanable.

, , ,

Deixa un comentari

Entrevista

A Lectura, suplement dominical del diari Segre. 30/09/2018

Lectura_Segre_30 09 2018

Lectura_Segre_30 09 2018 2

, , , ,

Deixa un comentari

I, de sobte, el paradís

Núria Perpinyà, I, de sobte, el paradís.

Ed. Comanegra, Barcelona: 2018.

Una novel·la brillant, divertida, enginyosa.

nuria

«Si l’amor és cec, s’hauria de considerar una discapacitat.»

* * *

«―T’invito a una copa.

―Copa, copam, copae, copa.

―Què fas?

―Declinar la teva invitació.»

* * *

«―Els polítics están fets d’una altra pasta. De la nostra, concretament.»

Deixa un comentari

Intriga universitària

Montserrat Espallargas, El clan de Sa Ràpita (Pagès ed.)

Montserrat Espallargas

―[…] sa saviesa me serveix també per atendre ses racions d’il·lusions i de desitjos que hom té.

―I això què vol dir? ―vaig mirar-lo als ulls que encara somreien.

―Això vol dir que no hi ha bé que no puguem satisfer en aquesta vida ―ho vas afirmar de tirada sense fer una alenada amb la boca plena de paraules.

―A cops de doblers? ―vaig alçar les celles per a interrogar-te.

―A cop del que sigui, a costa del que sigui, bombón. Es plaer és es bé i es dolor és es mal, entesa així sa vida, tot es fa més fàcil.

Deixa un comentari

Entrevista al Diari de Girona sobre Més que ràbia

 

, , ,

Deixa un comentari

Una poderosa historia de guerra y franquismo

Juan Madrid, Perros que duermen.

Alianza Editorial, Madrid: 2017.

Perros

«De pronto me despertaba en medio de la noche y lo veía muerto, el pecho acribillado a balazos. Y era tan nítido, tan verdadero, que me estremecía de espanto mientras en el sueño escuchaba las bombas que estallaban a su alrededor, los silbidos de los proyectiles, el ruido de los aviones, los gritos de los moribundos, el tartamudeo de las ametralladoras, los cuerpos destrozados por las granadas. Pero en otro sueño estaba vivo, guapo y alto, y desfilaba con sus hombres por la Gran Vía de Madrid, y él sabía que yo, en ese momento soñaba con él.»

,

Deixa un comentari