Emili Bayo

Avui una recomanació de les que més m’agraden: amb molts personatges. De vegades, això ens fa tornar una mica bojos, però no tant si cada personatge té la seva personalitat ben marcada.Emili Bayo ha aconseguit que sigui així, els retrata de tal manera que ens és fàcil veure’ls, absorbir-los, i posar-nos de la seva part u odiar-los.

“És difícil contenir la ràbia. Hi ha dies que costa un esforç sobrehumà mossegar-se els llavis, tancar ben fort els punys i seguir vivint com si res”

Només començar a llegir, ja veiem les ganes de pegar el cop de puny de la portada, i quan he acabat de llegir el llibre he tornat a rellegir les primeres pàgines, perquè volia tornar a sentir la veu de la Júlia del principi.

Ens trobem amb una novel·la molt coral. Un gran nombre de veus que ens parlen en primera persona, i a poc a poc ens van proporcionant les peces que formaran l’engranatge d’una trama complexa, on les diferents històries de cada un dels protagonistes aniran teixint l’entramat fins que el quadre estigui complert.

Júlia, Matheus, Ton, Aina, Paula… Policies, polítics, pinxos, periodistes… Seran fidels als seus ideals? O es deixaran portar pels seus interessos? Interessos, temptacions, corrupció, supervivència, venjança… La mort de Francesc Saborit serà el punt de partida, però encara que avançarem en la investigació de manera lineal, la viurem des de molts punts de vista, descobrint també el passat d’alguns personatges, i així en tindrem una percepció global. Ens semblarà que podem arribar a tots els racons del misteri mentre anem rebentinformació, però només sabrem el que l’autor ens deixa saber.

Bayo sap mantenir-nos enganxats i intrigats fins a l’últim minut. Ens va donant peixet, ens desvetlla secrets i se’n guarda d’altres, i així ens proporciona sorpreses fins a l’última pàgina.