Premis València. Institució Alfons el Magnànim. 18-octubre-2019
Posted by emilibayo in Emili Bayo, novela española on Octubre 20, 2019
Concessió Premi Gran Angular 2019
Posted by emilibayo in Emili Bayo, narrativa catalana on Octubre 6, 2019
Roda de premsa a la seu d’editorial Cruïlla.
Acte de concessió a l’Aquarium de Barcelona. 3 d’octubre de 2019
Lección de narrativa
Posted by emilibayo in Uncategorized on Setembre 11, 2019
Xavi Ballester, Huir no significa nada
Ed. Milenio, Lleida: 2019
«A menudo, la felicidad no necesita razones, buscarlas significa perderla»
Una extraña y apasionante novela de Claudia Piñeiro
Posted by emilibayo in Uncategorized on Mai 27, 2019
Claudia Piñeiro, Elena sabe (Alfaguara, 2019)
«¿Seguirá siendo madre ahora que no tiene hija?, se pregunta. Si la muerta fuera ella, Rita sería huérfana. ¿Qué nombre tiene ella sin su hija? ¿La muerte de Rita puede haber barrido con lo que ella fue?»
La nueva novela de Jordi Ledesma
Posted by emilibayo in novela española on Mai 23, 2019
Jordi Ledesma, La noche sin memoria.
Editorial Alrevés, Barcelona: 2018.
«La de novelista es la que menos talento requiere de todas las facetas literarias, también la más innoble; al fin y al cabo, vivimos de alimentar la desdicha y la tragedia a través de un relato que suele ser coherente por lo general, al menos en su registro realista, y que nos vomita la desventura tan propia de la vida […]
Ese es nuestro trabajo: hablar de toda esa mierda.»
Good bye, veritat
Muro Solans, Joan Garcia, Good bye, veritat. Una aproximació a la postveritat.
Pagès Editors, Lleida: 2018.
34è Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2017
Una assaig impressionant sobre el tractament de la veritat que fan els polítics i els mitjans de comunicació. Una lectura imprescindible.
«Els conceptes de justícia i d’igualtat tenen la seva pròpia història […]. La convicció que tots els éssers humans tenim els mateixos drets i que no és lícit discriminar ningú en funció del seu sexe, raça o orientació sexual, que ara com ara ens semblen principis incontrovertibles, és, en realitat, tan fugaç i superficial com les modes».
Atles de l’oblit de Teresa Ibars
Posted by emilibayo in narrativa catalana on Abril 3, 2019
Teresa Ibars, Atles de l’oblit.
Pagès Editors, Lleida: 2019.
Un recorregut melangiós pel Baix Segre del segle passat. La memòria d’un temps i un espai.
«Després, lluny del verd imposat i del paisatge de pols, matolls i timó, tot es va tornar abstracció de distància. El que és aliè, estrany, a poc a poc, se’m va engolir fins a situar-me a l’oblit de l’entorn i del contorn que, ple de vida i moviment, m’havia vist nàixer i créixer. El passat es va esfumar de manera gradual pel pes sord de la joventut que m’afuava cap a l’univers. El món va esdevenir infinit i anar allà dellà va soterrar la terra humida per l’herba i el terròs ressec que contenia les restes d’un corral on antigament havíem tancat les vaques, els conills i els aframs.
I tot allò que durant tant de temps havia estat el present d’un passat feixuc, es va fer fonedís.»
Comentaris recents