PLAENTS SEGONS DE SEDA

Llegir-la, anar despullant-la,

descobrir-la al racó de la tinta, al contorn de la grafia,

com va i ve i juga i se’n torna

i em diu i em té i llavors,

desapareix.

Seguir-li el lloc,

observar-la a la penombra i veure

com desfila el vers, entre el blanc i el negre,

bellugant la forma,

dins els parèntesis intermitents

de la llum i de l’enigma.

I llavors,

quan encara estic estimant-la,

quan encara ni l’he sentit ni l’he tastat

ni l’he menjat ni degustat,

de sobte,

se’n va i ja

no sé quan la tornaré a veure.