Pasta fàcil a Lectura
Posted by emilibayo in Emili Bayo, narrativa catalana, Novela on Juny 23, 2024
Alexandra Cuadrat comenta Pasta fàcil
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juny 17, 2024
Pasta fàcil a Propera parada: cultura
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juny 17, 2024
https://properaparadacultura.blogspot.com/2024/06/pasta-facil-emili-bayo.html
Ressenya d’Empar Fernández

Presentació de Pasta fàcil a Lleida
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juny 3, 2024
Una mirada a la Segarra
Posted by emilibayo in narrativa catalana, Uncategorized on gener 5, 2024
«Sempre havia pensat que les esplanades em semblaven angoixants per efecte del meu cor. Jo estava angoixada i la falta de límits del paisatge em deixava sola amb aquell desfici fosc. La terra era un escenari on projectar amb narcisisme el meu estat d’ànim. […] La terra dura i ampla se m’havia posat a dins abans que hi hagués pogut posar paraules. I com fan els ocells, que adapten el plomatge al bosc on es troben, ella i jo també érem indestriables.
Què és, el paisatge? Segurament el que esperem trobar en un lloc abans d’anar-hi. Una idea que recull els prejudicis dels forasters —que neixen de les seves necessitats i es difonen de mil maneres durant dècades de cultura—.»
Visita a la Casa Llorenç Villalonga. Museu Literari, a Binissalem
Posted by emilibayo in narrativa catalana on Octubre 6, 2023
La narrativa breu de Jesús M. Tibau
Posted by emilibayo in narrativa catalana on Setembre 7, 2023
Jesús M. Tibau, A mig camí de la incertesa (Cossetània, 2020).
NO TREMOLAR
«Un fràgil tel d’humitat, que es torna gebre a les herbes properes, s’escampa amb silenci de difunts. Les fulles que no hi ha als arbres comencen el procés per fer-se terra, impertorbables a passions humanes o divines, i dalt, les rames nues apunten a un cel indecís encara, que no és dia ni nit, ni pluja ni vent. Les pedres mullades s’esmolen als seus peus, però sap que no caurà mentre el portin agafat pels braços. L’absència de núvols augmenta el risc de gelada.
S’aproximen al mur malmès pels anys, clivellat, desgranat a clapes que cauen com pell morta. Un focus talla despietat el poc que resta de negra nit. Un sol pensament el travessa de dalt a baix: “No tremolis, hòstia, no tremolis!”. No tremolar, encara que el fred l’esgarrapi. No tremolar, sobretot no tremolar, que no creguin que a última hora té por, abans de l’afusellament.»
AUTOEXIGÈNCIA
«Era un artista massa exigent amb ell mateix: només pintava autoretrets.»
Registre fòssil
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juliol 24, 2023
Eduard Batlle, Registre fòssil
Ed. Denes, València: 2018
TOT ENS CANSA
Tot ens cansa
i cerquem en va un cau,
l’avenç on no hi entri aigua
i el vent, a fora, mormoli.
Tot ens cansa
i se’ns fa vell el desig,
i les cares massa conegudes
i les busques roden lentes.
Tot ens cansa,
perquè tot és massa.
Presentació de Després de la tempesta a La Fuliola
Posted by emilibayo in Emili Bayo, narrativa catalana, Uncategorized on Juliol 3, 2023
La invención de los libros en el mundo antiguo
Posted by emilibayo in assaig, Uncategorized on Juny 19, 2023
Irene Vallejo, El infinito en un junco.
Siruela. Madrid: 2019
«Hay algo asombroso en el hecho de haber conseguido preservar las ficciones urdidas hace milenios. Desde que alguien narró por primera vez la Ilíada, las peripecias del viejo duelo entre Aquiles y Héctor en las playas de Troya nunca han caído en el olvido. Como escribe Harari, un sociólogo arcaico que hubiera vivido hace 20.000 años, bien pudiera haber llegado a la conclusión de que la mitología tenía muy pocas posibilidades de sobrevivir. Al fin y al cabo, ¿qué es un cuento? Una secuencia de palabras. Un soplo. Una corriente de aire que sale de los pulmones, atraviesa la laringe, vibra en las cuerdas vocales y adquiere su forma definitiva cuando la lengua acaricia el paladar, los dientes o los labios. Parece imposible salvar algo tan frágil. Pero la humanidad desafió la soberanía absoluta de la destrucción al inventar la escritura y los libros. Gracias a esos hallazgos, nació un espacio inmenso de encuentro con los otros y se produjo un fantástico incremento en la esperanza de vida de las ideas. De alguna forma misteriosa y espontánea, el amor por los libros forjó una cadena invisible de gente —hombres y mujeres— que, sin conocerse, ha salvado el tesoro de los mejores relatos, sueños y pensamientos a lo largo del tiempo.»
































Comentaris recents