emilibayo
This user hasn't shared any biographical information
Homepage: https://emilibayo.wordpress.com
Ressenya de Més que ràbi
Posted in Emili Bayo, narrativa catalana on Octubre 1, 2018
martes, 18 de septiembre de 2018
http://crucesdecaminos.blogspot.com/2018/09/ressenya-mes-que-rabia-emili-bayo.html
#Ressenya: Més que ràbia – Emili Bayo
Molt interessant l’inici de temporada de Llibres del Delicte. Si fa pocs dies us parlava de No diguis res de Raquel Gàmez Serrano, avui us vull parlar de Més que ràbia de Emili Bayo, dues novel.les amb molt de carisma propi, amb molta entitat, amb molta força, tot i que la de la Raquel va de menys a més, com ja vaig explicar, i en la del Emili la troben des de la primera pàgina o fins i tot diria que des de la portada.
I és que des de les primeres pàgines t’adones que el títol de la novel.la no és un caprici de l’autor o l’editor, dons els personatges destil·len ràbia per tots els porus de la seva pell. Les frases tenen ràbia dins seu. Tens una gran sensació de cremor per dins a mesura que vas llegint, i com sempre dic, això és gràcies a la intenció literària del autor, del seu bon fer.
«La vida et dibuixa la silueta a hòsties».
L’autor és mulla quan parla dels polítics i fins hi tot del procés independentista. Crec que mica en mica aniran sortint més ficcions parlant del tema, doncs el tema dona per molt. L’Emili sap jugar amb tots els elements que la realitat ens aporta i construeix una bona ficció.
«Si se’t nota molt la intel·ligència mai no arribaràs al capdamunt d’un partit, on els mediocres, els dropos i els oportunistes es barallen per guanyar-hi una mica d’espai».
No sé si llegeixo de més, però crec que la novel.la és una forma de treure tota la ràbia que l’autor té acumulada durant els últims mesos per tot el que està passant i el que no està passant a Catalunya, però com dic, son les meves sensacions i si fos així crec que és una bona teràpia i també una bona forma d’alçar la veu.
També crec que aquest missatge, el de la ràbia, podria ser comprat per la majoria dels habitants de Catalunya doncs: qui no està fart de tot plegat?
La novel.la està construïda a partir dels personatges. Cada capítol és d’un d’ells i ens explica en primera persona el que veu, el que sent. La gràcia és que moltes vegades pots veure una mateixa situació des de dos punts de vista i això va enriquint la història.
Tot i que hi ha molt personatges, la construcció coral del text està molt ben treballat i definit, així com definits els personatges fent que siguin clarament distingibles i no tinguis la sensació de vertigen entre tants noms com algunes vegades passa.
La moralitat o la falta d’ella també estarà en el punt de mira de la lectura per acabar d’arrodonir una lectura engrescadora, interessant, intensa i escrita amb molta ràbia.
Editorial: Llibres del Delicte
Posted in Emili Bayo, narrativa catalana on Octubre 1, 2018
6 de set. 2018
http://tumateix-llibres.blogspot.com/2018/09/mes-que-rabia-demili-bayo.html
MÉS QUE RÀBIA d’Emili Bayo
Més que ràbia
Posted in Emili Bayo, narrativa catalana on Octubre 1, 2018
dilluns, 1 d’octubre de 2018
https://magiadellibres.blogspot.com/2018/10/mes-que-rabia.html#more
A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre’ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L’Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.
Onze personatges amb una personalitat ben definida, rodons, que ens atraparan i que, uns més que d’altres, voldrem saber com van evolucionant les seves vides. A mesura que avencem en els capítols —cada un d’ells porta el nom del narrador que hi trobem— veurem com els protagonistes van interactuant entre si per acabar conformant una trama força interessant on trobarem des decorrupció, enveges, interessos, gelosies, xantatges,lluita per la supervivència i ràbia, molta ràbia acumulada al llarg del temps.
El fet que la novel·la estigui construïda a partir d’aquests onze personatges que ens aniran explicant que el van veient i el que van sentint farà que en alguns casos veurem diferents punts de vista sobre una mateixa situació. I és que és ben bé que ningú percep les coses de la mateixa manera. És cert que està escrita de manera lineal en el temps, però aquesta amalgama de veus ens permetrà, també, conèixer el passat d’alguns dels protagonistes i tenir-ne una percepció molt més global de tot plegat.
Emili Bayo situa l’acció en l’actualitat. Dins una Catalunya immersa en el procés cap a la independència. I si hi ha quelcom que, com a lectora, agreixo a l’autor és que es mulli com ho fa quan ens parla de la classe política i els seus tripijocs.
Però no només de polítics tracta la història, també hi trobem policies, periodistes, pinxos de baixa estofa… tots ells units pel detonant de tot: la mort d’en Francesc Saborit, germà d’una diputada independentista, Aina Saborit, que és cap de llista del seu partit en les imminents eleccions, quasi res! I tots ells tindran els seus propis problemes. I a mesura que els anem coneixent veurem com tots ells tenen quelcom a amagar i que massa vegades la seva moralitat brilla per la seva absència.
Una lectura que ens parla també dels problemes de les addiccions, de la falta d’escrúpols, de relacions de familiars, de triangles amorosos….
Una novel·la força interessant; una lectura intensa que ens mantindrà enganxats a les seves pàgines fins a arribar al final i molt, molt recomanable.
Entrevista
Posted in Emili Bayo, narrativa catalana on Octubre 1, 2018
A Lectura, suplement dominical del diari Segre. 30/09/2018
I, de sobte, el paradís
Posted in narrativa catalana on Setembre 28, 2018
Núria Perpinyà, I, de sobte, el paradís.
Ed. Comanegra, Barcelona: 2018.
Una novel·la brillant, divertida, enginyosa.
«Si l’amor és cec, s’hauria de considerar una discapacitat.»
* * *
«―T’invito a una copa.
―Copa, copam, copae, copa.
―Què fas?
―Declinar la teva invitació.»
* * *
«―Els polítics están fets d’una altra pasta. De la nostra, concretament.»
Intriga universitària
Posted in Uncategorized on Setembre 13, 2018
Montserrat Espallargas, El clan de Sa Ràpita (Pagès ed.)
―[…] sa saviesa me serveix també per atendre ses racions d’il·lusions i de desitjos que hom té.
―I això què vol dir? ―vaig mirar-lo als ulls que encara somreien.
―Això vol dir que no hi ha bé que no puguem satisfer en aquesta vida ―ho vas afirmar de tirada sense fer una alenada amb la boca plena de paraules.
―A cops de doblers? ―vaig alçar les celles per a interrogar-te.
―A cop del que sigui, a costa del que sigui, bombón. Es plaer és es bé i es dolor és es mal, entesa així sa vida, tot es fa més fàcil.
Posted in narrativa catalana on Setembre 5, 2018
Una poderosa historia de guerra y franquismo
Posted in novela española on Agost 19, 2018
Juan Madrid, Perros que duermen.
Alianza Editorial, Madrid: 2017.
«De pronto me despertaba en medio de la noche y lo veía muerto, el pecho acribillado a balazos. Y era tan nítido, tan verdadero, que me estremecía de espanto mientras en el sueño escuchaba las bombas que estallaban a su alrededor, los silbidos de los proyectiles, el ruido de los aviones, los gritos de los moribundos, el tartamudeo de las ametralladoras, los cuerpos destrozados por las granadas. Pero en otro sueño estaba vivo, guapo y alto, y desfilaba con sus hombres por la Gran Vía de Madrid, y él sabía que yo, en ese momento soñaba con él.»
Una mirada crítica al mundo de hoy
Posted in Uncategorized on Agost 16, 2018
David Trueba, La tiranía sin tiranos.
Editorial Anagrama, col. «Nuevos cuadernos anagrama», Barcelona: 2018.
«La construcción de un futuro mejor es la obligación de todo movimiento generacional, el fracaso en la puesta en escena de esos ideales es el síntoma de nuestro tiempo. Queda la parodia de ternura en la que creemos vivir, pero nos falta la perseverancia para forjar un mañana que merezca la pena. Está ahí, basta con perder el miedo a soñar. Basta con dejar de insistir en esa visión ceniza del porvenir, con dejar de repetirles a los jóvenes eso tan bobo y manido de que les espera lo peor.»
«Las nuevas tecnologías han progresado de una manera sorprendente, pero no se ocupan de los grandes problemas que afectan a la humanidad. La desigualdad, el drama migratorio, la degradación ecológica, todo ello está fuera de su modelo de negocio. Redirigir su iniciativa hacia esos problemas es nuestra misión fundamental. El consumo consciente es el único resquicio para protegernos del control ajeno.»
La consistencia de la prosa de Padura
Posted in Uncategorized on Agost 13, 2018
Leonardo Padura, La transparencia del tiempo,
Tusquets, Barcelona: 2018.
La convicción de que la escritura apenas resulta la posibilidad de construir a otros a partir de lo que tú has sido y eres te había servido para intentar distanciarte de ti mismo, verte desde una perspectiva que resultó ser reveladora, amable y dolorosa a un tiempo. Porque tu dudosa capacidad imaginativa está determinada por una experiencia vital, libresca reducida y, sobre todo, recurrentemente propia y, por lo mismo, contaminada. Por ello, al tiempo que avanzabas, amontonabas folios, leías, copiabas datos, habías ido percibiendo ese clarificador alejamiento, porque ibas convirtiéndote en otro, liberándote de ti mismo y de alguna manera completándote en esos otros. Ganando libertad. ¿Eso es escribir? ¿Transmutarte en otro? ¿Renunciar a ti mismo en favor de lo creado? ¿Tratar de recomponer lo que no tiene la posibilidad de la restauración? ¿Manipular el torpe espectáculo de la vida vivida, sin dueño previo posible, y transformarla en una creación más benévola y lógica, de alguna forma menos humana y por eso mismo más satisfactoria? ¿Jugar a ser libre? ¿Incluso ser libre?
Emili Bayo 
Comentaris recents