emilibayo
This user hasn't shared any biographical information
Homepage: https://emilibayo.wordpress.com
Lección de narrativa
Posted in Uncategorized on Setembre 11, 2019
Xavi Ballester, Huir no significa nada
Ed. Milenio, Lleida: 2019
«A menudo, la felicidad no necesita razones, buscarlas significa perderla»
Una extraña y apasionante novela de Claudia Piñeiro
Posted in Uncategorized on Mai 27, 2019
Claudia Piñeiro, Elena sabe (Alfaguara, 2019)
«¿Seguirá siendo madre ahora que no tiene hija?, se pregunta. Si la muerta fuera ella, Rita sería huérfana. ¿Qué nombre tiene ella sin su hija? ¿La muerte de Rita puede haber barrido con lo que ella fue?»
La nueva novela de Jordi Ledesma
Posted in novela española on Mai 23, 2019
Jordi Ledesma, La noche sin memoria.
Editorial Alrevés, Barcelona: 2018.
«La de novelista es la que menos talento requiere de todas las facetas literarias, también la más innoble; al fin y al cabo, vivimos de alimentar la desdicha y la tragedia a través de un relato que suele ser coherente por lo general, al menos en su registro realista, y que nos vomita la desventura tan propia de la vida […]
Ese es nuestro trabajo: hablar de toda esa mierda.»
Good bye, veritat
Posted in assaig on Mai 23, 2019
Muro Solans, Joan Garcia, Good bye, veritat. Una aproximació a la postveritat.
Pagès Editors, Lleida: 2018.
34è Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2017
Una assaig impressionant sobre el tractament de la veritat que fan els polítics i els mitjans de comunicació. Una lectura imprescindible.
«Els conceptes de justícia i d’igualtat tenen la seva pròpia història […]. La convicció que tots els éssers humans tenim els mateixos drets i que no és lícit discriminar ningú en funció del seu sexe, raça o orientació sexual, que ara com ara ens semblen principis incontrovertibles, és, en realitat, tan fugaç i superficial com les modes».
Atles de l’oblit de Teresa Ibars
Posted in narrativa catalana on Abril 3, 2019
Teresa Ibars, Atles de l’oblit.
Pagès Editors, Lleida: 2019.
Un recorregut melangiós pel Baix Segre del segle passat. La memòria d’un temps i un espai.
«Després, lluny del verd imposat i del paisatge de pols, matolls i timó, tot es va tornar abstracció de distància. El que és aliè, estrany, a poc a poc, se’m va engolir fins a situar-me a l’oblit de l’entorn i del contorn que, ple de vida i moviment, m’havia vist nàixer i créixer. El passat es va esfumar de manera gradual pel pes sord de la joventut que m’afuava cap a l’univers. El món va esdevenir infinit i anar allà dellà va soterrar la terra humida per l’herba i el terròs ressec que contenia les restes d’un corral on antigament havíem tancat les vaques, els conills i els aframs.
I tot allò que durant tant de temps havia estat el present d’un passat feixuc, es va fer fonedís.»
Posted in Emili Bayo, narrativa catalana on Octubre 25, 2018
http://properaparadacultura.blogspot.com/
dimecres, 17 d’octubre de 2018
Avui us portem una entrevista amb Emili Bayo que treu nova novel·la en català ‘Més que ràbia’ amb Llibres del delicte.
Perquè va decidir a una novel·la negra posar com a un dels protagonistes un mosso d’esquadra que mai ha tirat ni un tret, ni ganes?
Afortunadament, la majoria dels Mossos no es moren de ganes de buidar el carregador de la seva arma reglamentària contra el primer delinqüent que els surt al pas. Jo volia sobretot un protagonista que inspirés simpatia, però que alhora es trobés enredat en les seves contradiccions existencials. No m’agraden els personatges plans i transparents, m’interessen molt més els individus en conflicte amb ells mateixos.
Es aquesta una novel·la de denuncia al sistema?
Jo crec que la novel·la negra compleix la sana funció d’observar atentament el sistema i d’evidenciar-ne les imperfeccions. I més en moments complicats com els que vivim. Els meus personatges miren la realitat que els envolta i troben molts arguments per sentir una ràbia profunda.
Per un costat parla de l’idealisme del procés i per altra desmunta alguns protagonistes. Perquè?
En aquesta novel·la tothom tendeix a substituir els ideals pels interessos. Polítics, policies, periodistes, empresaris… tots acaben traint-se d’alguna manera. Probablement el gran tema de la novel·la sigui l’amoralitat del món en què vivim.
Vol fer entendre que ens hem de mirar més amb lupa que hi ha darrera de desnonaments i coses semblants?
No només això. També què hi ha darrere d’aquells que afirmen tenir la fórmula per millorar-nos la vida, o darrere d’aquells que diuen que vetllen per la nostra seguretat o darrere dels qui fan bandera d’una integritat incorruptible… La vida és complexa i quasi sempre ens atordeix i ens intoxica amb petites obligacions, problemes, servilismes… La literatura, a través de les seves presumptes mentides, ens regala el moment de pausa per mirar-la amb tranquil·litat, per analitzar-la, per comprendre-la… Jo busco això com a lector en els llibres que llegeixo i és el que intento oferir quan escric.
Lo que està caient actualment a Catalunya li ha empès a escriure una novel·la amb transfons polític?
No crec que la novel·la hagués estat gaire diferent en una altra època o un altre context, perquè aquesta no és una novel·la sobre el procés. La Catalunya actual és només el marc d’actuació dels meus personatges; això sí, un marc perfecte perquè les tensions es sovintegen i perquè no és estrany que els interessos s’amaguin darrere les banderes. Crec que hauria estat una petita traïció ignorar el conflicte que avui es viu al carrer. Per això he donat veu a personatges molt diferents, de sectors socials diversos, amb opinions oposades… També per això els he fet parlar a tots en primera persona, perquè volia oferir una visió directa, àmplia i calidoscòpica del moment que ens ha tocat viure.
Segueix atraient-li Lleida com el primer dia com a escenari de les seves novel·les?
Per descomptat. És un escenari ric i complex que conec prou bé i que dona molt joc. Però tampoc no vull enarborar cap bandera. Cada història que vull explicar demana un marc concret que intento trobar. Puta pasta, per exemple, passava principalment a Barcelona, mentre que Tan tuyo como tu muerte requeria un espai més perifèric i rural.
Com es formar part d’una editorial tan jove i a la vegada prestigiosa com Llibres del Delicte?
Estic encantat de formar part de la comunitat de Llibres del Delicte. Anteriorment he publicat a les editorials catalanes més grans i quasi sempre m’he sentit poc o gens acompanyat. La feina d’escriptor ja és prou solitària perquè després de publicar un llibre també et sentis sol. L’editor Marc Moreno, en canvi, transmet confiança i entusiasme.
Seguirà alternant castellà i català en les seves novel·les?
Aquesta és la intenció.
Tindrem més entregues del pobre sergent Abel Claramunt?
La continuació de Tan tuyo como tu muerte ja quasi està acabada. Potser l’any vinent, si tot va bé… Però és difícil fer previsions veient l’estat actual del mercat editorial.
Xavier Borrell Campos
Més que ràbia
Autor: Emili Bayo
Pàgines: 323
Enquadernació: Rústica amb solapes
Mides: 14 x 21 cm
ISBN: 978-84-947889-9-4
Data de publicació: Setembre de 2018
La gripe terrible de 1918, novelada por Empar Fernández
Posted in novela española on Octubre 25, 2018
«Faltaban ataúdes y no se conseguían ni carros ni enterradores para tantos fallecidos. Los que fabricaban mesas y sillas pasaron a ocuparse de las cajas para los muertos y los que ejercían de repartidores a menudo aceptaban retirar un cuerpo a cambio de unas monedas. Algunas familias improvisaban ataúdes con maderas arrancadas de cercas o de armarios o retiraban los cadáveres con ayuda de carretillas ligeras.
El recelo se extendió entre la gente y eran pocos los que visitaban a sus parientes o se detenían a hablar con un conocido en mitad de la calle. Los que enfermaban y morían a solas tardaban en ser localizados y los cuerpos se amontonaban al paso de las carretas. En las escaleras de vecinos las puertas permanecían cerradas y, de tarde en tarde, podía oírse el llanto de los ocupantes de alguno de los pisos que velaban un enfermo o se lamentaban amargamente de una pérdida. Algunos sacerdotes, y no pocos médicos, simularon hallarse enfermos para recluirse y evitar el contagio. No siempre había tiempo para ceremonias y fueron muchos los muertos que recibieron sepultura sin mediar una oración ni recibir una dosis de quinina»
Empar Fernández, La epidemia de la primavera.
Suma de Letras, Barcelona: 2018.
Las sátiras de Antonio Jiménez Millán
Posted in Uncategorized on Octubre 25, 2018
Antonio Jiménez Millán, Veinte sátiras y un deseo. Litoral, Málaga: 2018.
Ingenio y diversión en las veinte sátiras que ha escrito Antonio Jiménez Millán.
Me uno a su deseo:
«Huelen a rancio las habitaciones,
ya es hora de que entre el aire limpio.
El aire.»
‘Més que ràbia’: El proceso más negro llega a la ficción
Posted in Uncategorized on Octubre 1, 2018
Sábado, 29 de septiembre de 2018
ELNACIONAL.cat
Gustau Nerín
Los últimos años, cargados de agitación política, son un marco idóneo para la novela negra. Quizás los autores catalanes no han tenido demasiado tiempo para planteárselo, pero sin duda el proceso soberanista les ofrece una gran oportunidad que todavía no han amortizado. Emili Bayo se ha dado cuenta y ahora publica una novela negra, Més que ràbia (Llibres del Delicte), que se centra en una trama criminal en Lleida, en vísperas de las elecciones de 2015 que darían la victoria a Junts pel Sí. Unos tiempos de polarización política, pero también de guerra sucia, de manipulaciones informativas, de silencios interesados…
Emili Bayo. Foto: Anabel Encontra.
Todo bajo sospecha
Los tiempos agitados pueden ser provechosos para los que tienen cosas para esconder. Y entre la gente que tiene el poder hay, a menudo, asuntos espinosos que algunos preferirían que no se supieran nunca. Pero, al mismo tiempo, en estos tiempos agitados hay más gente interesada que nunca en ventilar asuntos turbios de sus enemigos políticos, pero también de sus competidores dentro del mismo partido. En este ambiente putrefacto, el sargento de los Mossos Ton Domènech tendrá que enfrentarse a un caso complicadísimo: se encuentra el cadáver torturado del hermano de una destacada líder de la potente coalición independentista. La investigación, que inicialmente se presenta como un asunto simplemente policial, acabará complicándose muchísimo, porque se mezcla con intrigas políticas y asuntos de corrupción. Emili Bayo, desde unos personajes que mayoritariamente expresan su proximidad al independentismo, elogia la movilización popular, pero manifiesta su profundo escepticismo hacia la clase política y no ignora los profundos problemas de corrupción.
Ganadores y perdedores
Mès que ràbia es una novela de perdedores. El libro se plantea como una novela coral, explicada al mismo tiempo por varios narradores. Pero las voces que se escuchan son todas de perdedores: gente con problemas económicos, con problemas familiares, con problemas físicos, con problemas emocionales, con problemas sentimentales… Bayo no idealiza a los desgraciados: algunos de los personajes están dispuestos a todo para salir de su miseria: engañarán, robarán, filtrarán documentos, espiarán a la gente que les es más próxima, falsificarán su identidad e incluso matarán… Nada les parará en su carrera desenfrenada hacia el poder. Pero los que ya tienen el poder no son nada diferentes de ellos: están dispuestos a todo para no perder su situación. El proceso soberanista de Bayo está lleno de esteladas, sí, pero también está teñido de negro…
Emili Bayo 
Comentaris recents