emilibayo

This user hasn't shared any biographical information

Homepage: https://emilibayo.wordpress.com

Més que ràbia

dilluns, 1 d’octubre de 2018

https://magiadellibres.blogspot.com/2018/10/mes-que-rabia.html#more

 

magiallibres

A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre’ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L’Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.

 Onze personatges amb una personalitat ben definida, rodons, que ens atraparan i que, uns més que d’altres, voldrem saber com van evolucionant les seves vides. A mesura que avencem en els capítols —cada un d’ells porta el nom del narrador que hi trobem— veurem com els protagonistes van interactuant entre si per acabar conformant una trama força interessant on trobarem des decorrupció, enveges, interessos, gelosies, xantatges,lluita per la supervivència i  ràbia, molta ràbia acumulada al llarg del temps.
El fet que la novel·la estigui construïda a partir d’aquests onze personatges que ens aniran explicant que el van veient i el que van sentint farà que en alguns casos veurem diferents punts de vista sobre una mateixa situació. I és que és ben bé que ningú percep les coses de la mateixa manera. És cert que està escrita de manera lineal en el temps, però aquesta amalgama de veus ens permetrà, també, conèixer el passat d’alguns dels protagonistes i tenir-ne una percepció molt més global de tot plegat.
Emili Bayo situa l’acció en l’actualitat. Dins una Catalunya immersa en el procés cap a la independència. I si hi ha quelcom que, com a lectora, agreixo a l’autor és que es mulli com ho fa quan ens parla de la classe política i els seus tripijocs.
Però no només de polítics tracta la història, també hi trobem policies, periodistes, pinxos de baixa estofa… tots ells units pel detonant de tot: la mort d’en Francesc Saborit, germà d’una diputada independentista, Aina Saborit, que és cap de llista del seu partit en les imminents eleccions, quasi res! I tots ells tindran els seus propis problemes. I a mesura que els anem coneixent veurem com tots ells tenen quelcom a amagar i que massa vegades la seva moralitat brilla per la seva absència.
Una lectura que ens parla també dels problemes de les addiccions, de la falta d’escrúpols, de relacions de familiars, de triangles amorosos….
Una novel·la força interessant; una lectura intensa que ens mantindrà enganxats a les seves pàgines fins a arribar al final i molt, molt recomanable.
Anuncis

, , ,

Deixa un comentari

Entrevista

A Lectura, suplement dominical del diari Segre. 30/09/2018

Lectura_Segre_30 09 2018

Lectura_Segre_30 09 2018 2

, , , ,

Deixa un comentari

I, de sobte, el paradís

Núria Perpinyà, I, de sobte, el paradís.

Ed. Comanegra, Barcelona: 2018.

Una novel·la brillant, divertida, enginyosa.

nuria

«Si l’amor és cec, s’hauria de considerar una discapacitat.»

* * *

«―T’invito a una copa.

―Copa, copam, copae, copa.

―Què fas?

―Declinar la teva invitació.»

* * *

«―Els polítics están fets d’una altra pasta. De la nostra, concretament.»

Deixa un comentari

Intriga universitària

Montserrat Espallargas, El clan de Sa Ràpita (Pagès ed.)

Montserrat Espallargas

―[…] sa saviesa me serveix també per atendre ses racions d’il·lusions i de desitjos que hom té.

―I això què vol dir? ―vaig mirar-lo als ulls que encara somreien.

―Això vol dir que no hi ha bé que no puguem satisfer en aquesta vida ―ho vas afirmar de tirada sense fer una alenada amb la boca plena de paraules.

―A cops de doblers? ―vaig alçar les celles per a interrogar-te.

―A cop del que sigui, a costa del que sigui, bombón. Es plaer és es bé i es dolor és es mal, entesa així sa vida, tot es fa més fàcil.

Deixa un comentari

Entrevista al Diari de Girona sobre Més que ràbia

 

, , ,

Deixa un comentari

Una poderosa historia de guerra y franquismo

Juan Madrid, Perros que duermen.

Alianza Editorial, Madrid: 2017.

Perros

«De pronto me despertaba en medio de la noche y lo veía muerto, el pecho acribillado a balazos. Y era tan nítido, tan verdadero, que me estremecía de espanto mientras en el sueño escuchaba las bombas que estallaban a su alrededor, los silbidos de los proyectiles, el ruido de los aviones, los gritos de los moribundos, el tartamudeo de las ametralladoras, los cuerpos destrozados por las granadas. Pero en otro sueño estaba vivo, guapo y alto, y desfilaba con sus hombres por la Gran Vía de Madrid, y él sabía que yo, en ese momento soñaba con él.»

,

Deixa un comentari

Una mirada crítica al mundo de hoy

David Trueba, La tiranía sin tiranos.

Editorial Anagrama, col. «Nuevos cuadernos anagrama», Barcelona: 2018.

la-tirania-sin-tiranos

    «La construcción de un futuro mejor es la obligación de todo movimiento generacional, el fracaso en la puesta en escena de esos ideales es el síntoma de nuestro tiempo. Queda la parodia de ternura en la que creemos vivir, pero nos falta la perseverancia para forjar un mañana que merezca la pena. Está ahí, basta con perder el miedo a soñar. Basta con dejar de insistir en esa visión ceniza del porvenir, con dejar de repetirles a los jóvenes eso tan bobo y manido de que les espera lo peor.»

    «Las nuevas tecnologías han progresado de una manera sorprendente, pero no se ocupan de los grandes problemas que afectan a la humanidad. La desigualdad, el drama migratorio, la degradación ecológica, todo ello está fuera de su modelo de negocio. Redirigir su iniciativa hacia esos problemas es nuestra misión fundamental. El consumo consciente es el único resquicio para protegernos del control ajeno.»

,

Deixa un comentari