Archive for category Uncategorized
Llum de tardor, de Francesc Pané
Posted by emilibayo in poesia catalana, Uncategorized on Desembre 10, 2025
Aporia
Aqueix instant precís,
—l’ara mateix
que tot just assenyalem—
acaba de fugir-nos,
com un peix vivent entre les mans.
No el retornarem
ni anomenant-lo encara
pel nom que li hem donat
—si li hem donat un nom—
ni pel record que en puguem servar.Ni tornaran, tampoc, l’instant
que just el precedí
ni aquell que l’ha seguit tot just.
Aquesta successió d’esclats
ínfims com espurnes d’argelaga,
nounats que moren infantons!
Les mínimes fraccions en la distància
que ha de travessar la fletxa de Zenó:
d’Elea a Elea en l’òrbita rodona
del món i de la vida: homes
i muntanyes i la nit d’estels,
Nostres com eren els moments,
ni temps no hem tingut,
per amar-los abans de perdre’ls.
Són de cera les ales del present,
de bat a bat obertes sota el sol agostador.
Francesc Pané, Llum de tardor
“Una historia de campesinos, jueces y verdugos”
Posted by emilibayo in Novela, Uncategorized on Juliol 10, 2025
Anton García, Crónica de la luz y de la sombra.
Pez de Plata, Oviedo: 2025
El padre Ángel Ciarán acercó el crucifijo a la boca del que iba a morir, que lo besó; aunque la vista de Gancedo estaba puesta de reojo hacia donde estaba el corte de la fana de Xinestaza, donde quedaba Concha Calzón, su amante. Pensó en ella una última vez, en el calor de su cuerpo, en aquellos labios húmedos, en el sexo. Recordó la luz de aquellos días en La Zorera, la felicidad sobre la piel, pero de repente sintió que la sombra se apoderaba de él y estuvo a punto de echarse a llorar, emocionado. El fraile dominico caminó hacia el centro del patíbulo y estiró los brazos al cielo, llamando más a la ovación que a la oración. Con su voz potente y entonada, atronando, arrancó a rezar mientras animaba con los brazos a que los creyentes lo siguieran: «Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem, factorem caeli et terrae…». Mayoral, ya situado detrás del preso, cogió con la mano derecha el rabil del garrote mientras con la izquierda le tapaba la cara con un paño negro. Nunca usaba el mismo trapo de un ajusticiado para otro, como si fuera necesaria semejante medida de higiene. El gentío acompañaba en el rezo como si una colmena estuviera enjambrando. Un guardia civil de los que estaban haciendo guardia cayó al suelo. Cuando el rezo llegó a «Deum de Deo, lumen de lumine…» Gregorio Mayoral dio tres cuartos de vuelta a la palanca. Tardó apenas dos segundos en hacerlo. Con el rumor del rezo no se sintió el crujir de las vértebras ni la boqueada que dio Gancedo. La gente calló, pero el padre Ciarán, sin dejar el credo, volvió sobre sus pasos hasta donde estaba el reo y levantó una esquina del trapo, asomándose con cuidado a la cara del ajusticiado. Le pareció que estaba dormido, aunque tenía los ojos entreabiertos. Esperaba encontrar una mueca de espanto, el gesto del sufrimiento o del dolor, de la dentellada de la muerte al fin y al cabo; pero aquel rostro sereno, lleno de placidez, lo reafirmó en la creencia que venía arrastrando: la de que el condenado por la justicia de los humanos moría en gracia de Dios, y se persignó delante de aquella evidencia.
Ciclo de Novela Criminal
Posted by emilibayo in Uncategorized on Desembre 5, 2024
Especulació, homofòbia, corrupció, abús de poder… una novel·la apassionant.
Posted by emilibayo in narrativa catalana, Uncategorized on Agost 15, 2024
Joan Pons Bover, Un incendi al paradís
Premi Pollença de Narrativa. El Gall Editor, Pollença, 2017

“En Mateu hi ha reflexionat moltes vegades. Amb l’arribada massiva del turisme, els illencs es varen condemnar a haver de servir els altres; allò que als anys setanta anomenaven progrés els va convertir a quasi tots en servents. No varen saber diversificar: invertir en indústria, potenciar l’agricultura. No. Venga a fer hotels a les totes! Ara, en ple segle vint-i-u, agafen gojosos els doblers que la gent de paisos menys assolellats els ofereix per les propietats, i sense adonar-se’n condemnen els seus fills a ser uns estranys a la pròpia illa. Qui ven les seves terres està abocat a haver d’anar de lloguer en el futur.”
Alexandra Cuadrat comenta Pasta fàcil
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juny 17, 2024
Pasta fàcil a Propera parada: cultura
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juny 17, 2024
https://properaparadacultura.blogspot.com/2024/06/pasta-facil-emili-bayo.html
Ressenya d’Empar Fernández

Presentació de Pasta fàcil a Lleida
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juny 3, 2024
Una mirada a la Segarra
Posted by emilibayo in narrativa catalana, Uncategorized on gener 5, 2024
«Sempre havia pensat que les esplanades em semblaven angoixants per efecte del meu cor. Jo estava angoixada i la falta de límits del paisatge em deixava sola amb aquell desfici fosc. La terra era un escenari on projectar amb narcisisme el meu estat d’ànim. […] La terra dura i ampla se m’havia posat a dins abans que hi hagués pogut posar paraules. I com fan els ocells, que adapten el plomatge al bosc on es troben, ella i jo també érem indestriables.
Què és, el paisatge? Segurament el que esperem trobar en un lloc abans d’anar-hi. Una idea que recull els prejudicis dels forasters —que neixen de les seves necessitats i es difonen de mil maneres durant dècades de cultura—.»
Registre fòssil
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juliol 24, 2023
Eduard Batlle, Registre fòssil
Ed. Denes, València: 2018
TOT ENS CANSA
Tot ens cansa
i cerquem en va un cau,
l’avenç on no hi entri aigua
i el vent, a fora, mormoli.
Tot ens cansa
i se’ns fa vell el desig,
i les cares massa conegudes
i les busques roden lentes.
Tot ens cansa,
perquè tot és massa.
Presentació de Després de la tempesta a La Fuliola
Posted by emilibayo in Emili Bayo, narrativa catalana, Uncategorized on Juliol 3, 2023























Comentaris recents