Posts Tagged Francesc Pané
Llum de tardor, de Francesc Pané
Posted by emilibayo in poesia catalana, Uncategorized on Desembre 10, 2025
Aporia
Aqueix instant precís,
—l’ara mateix
que tot just assenyalem—
acaba de fugir-nos,
com un peix vivent entre les mans.
No el retornarem
ni anomenant-lo encara
pel nom que li hem donat
—si li hem donat un nom—
ni pel record que en puguem servar.Ni tornaran, tampoc, l’instant
que just el precedí
ni aquell que l’ha seguit tot just.
Aquesta successió d’esclats
ínfims com espurnes d’argelaga,
nounats que moren infantons!
Les mínimes fraccions en la distància
que ha de travessar la fletxa de Zenó:
d’Elea a Elea en l’òrbita rodona
del món i de la vida: homes
i muntanyes i la nit d’estels,
Nostres com eren els moments,
ni temps no hem tingut,
per amar-los abans de perdre’ls.
Són de cera les ales del present,
de bat a bat obertes sota el sol agostador.
Francesc Pané, Llum de tardor
Presentació de Després de la tempesta a Lleida
Posted by emilibayo in narrativa catalana, Novela on Març 18, 2023
9 de febrer de 2023. Fotos António Galeote
Dies de fel i de magrana, de Francesc Pané
Posted by emilibayo in Uncategorized on Juliol 25, 2017
Francesc Pané i Sans, Dies de fel i de magrana. Memòria de l’ànsia i de les insurgències (Pagès editors)
«Aquell món adult, barreja d’esforç humà i sonsònia mecànica, exercia sobre mi una fascinació de conte. Encara avui, quan entro en un moló garriguenc ―ara amb màquines centrifugadores sense cap mena d’encant ni de misteri― i hi sento l’olor vella de la pasta d’oliva, se m’esborrona la pell. També aquests indrets em són pàtria. Una pàtria reclosa i íntima, lligada a una antigor inefable, a un esforç ja invisible, però present i difús com les ànimes dels difunts.» (pàg. 17)
L’última novel·la de Francesc Pané
Posted by emilibayo in Uncategorized on febrer 13, 2015
Cristall de roca, Pagès Editors, Lleida: 2014.
Han passat vint-i-tres anys des que Francesc Pané m’encisés amb aquella delícia de nouvelle que és Una fosca lluna d’abril (Premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa 1991). L’atac de melangia ve a propòsit de la lectura de Cristall de roca, una nova trama policíaca, molt més llarga i complexa, que barreja dos temps: el segle XI i el moment actual. D’una banda coneixem el recorregut d’un joc d’escacs tallat a Egipte en cristall de roca i que esdevé un objecte cobejat que passa de mà en mà amb molta facilitat. De l’altra assistim al robatori del Museu de Lleida actual d’unes quantes peces d’aquell escaquer i dels problemes tant dels responsables del furt com del policia retirat que accepta l’encàrrec del bisbe d’esbrinar què ha succeït en realitat. Un text savi i molt entretingut, escrit amb un domini de la llengua prodigiós.
Emili Bayo 
Comentaris recents