emilibayo
This user hasn't shared any biographical information
Homepage: https://emilibayo.wordpress.com
Llorenç Capdevila, Pacte de silenci
Posted in Uncategorized on Març 29, 2016
El doctor mira, desafiant, l’ombra que l’amenaça. No li té por, tot i que sap per què han vingut. Fa molts dies, potser massa, que es desperta pensant que no tornarà a veure sortir el sol i avui, que també s’ha llevat amb aquesta idea, sembla ser que s’acomplirà per fi el pronòstic.
L’ombra fa una passa endavant i deixa al descobert mig rostre, que el doctor Escuder identifica amb un somriure i gens ni mica de sorpresa. Ja li havia vist brillar el segell de plata al dit anular. L’intrús diposita sobre la taula una capsa de fusta, rectangular. D’uns dos pams, i s’enretira de nou per refugiar-se en la penombra.
-Ah, és clar! -diu el doctor, deixant escapar un breu somriure nasal, desenganyat-. Ha de semblar un suïcidi…
Llorenç Capdevila, Pacte de silenci. Pagès editors
XIVè Premi Ferran Canyameres de Novel·la (2015)
La violència justa
Posted in Uncategorized on febrer 22, 2016
—Has dit una cosa interessant —comento quan torna—, que mai no m’havia plantejat. Que la policia té el monopoli de la violència…
—De la força…
—O de la força. Saps què em fa pensar? Que ens han desarmat. Als ciutadans. Ens han desarmat. I és veritat. Ara tenim clar que tot ciutadà que utilitzi la violència és dolent. Abans no era així. Als nens els regalàvem pistoles i escopetes, i els portàvem a veure pel·lícules on el bo matava el dolent perquè el bo tenia més dret a la vida que el dolent, i els nens es barallaven a bufetades pels carrers i tothom ho sabia, i si a un nen li deien covard l’ofenien en el fons de l’ànima. I a principis del segle XX els obrers portaven pistoles i tenien clar que, si un patró abusava d’ells, era lícit clavar-li un tret. Ara no, ara això és impossible, és terrorisme, quin horror. Ara tothom accepta la covardia gairebé com una virtut. Ara, com tu dius, la força només la té la policia… I els dolents, és clar, els que no fan cas de les lleis ni del que és políticament correcte. I al mig dels dos, hi som els bons ciutadans, desarmats, pacifistes, educats, políticament correctes, inofensius i indefensos com xaiets. Incapaços de defensar allò que és nostre si no és.
Andreu Martín, La violència justa (RBA) pàg. 145
William McIlvaney, Laidlaw
Posted in Uncategorized on gener 19, 2016
«Podía imaginarse que aquí los bebés no lloraban cuando el médico los cogía por los tobillos y les daba una palmada en el culo, sólo tosían educadamente»
«Los tontos suelen ser tontos más de una vez»
William McIlvaney, Laidlaw
Alexis Ravelo, Las flores no sangran
Posted in Uncategorized on gener 9, 2016
“Las desgracias que nos destrozan la existencia, las fatalidades que no tienen solución ni marcha atrás, las que marcan un antes y un después en nuestras vidas, suceden una y otra vez en nuestros cerebros con una lentitud recalcitrante…”
Alexis Ravelo, Las flores no sangran (Alrevés)
El Crim: de “El Caso” a les màfies
Posted in Uncategorized on Mai 19, 2015
Amb Manuel Quinto, escriptor i crític cinematogràfic de La Vanguardia; Andreu Martín, escriptor; Cristina Puig, periodista;Emili Bayo, escriptor, i Antoni Rodríguez Herrera, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d’Investigació Criminal
Taula rodona sobre l’evolució de la literatura negra en català dels últims 50 anys amb motiu de la publicació de la novel·la Puta pasta, d’Emili Bayo, guanyadora de l’últim premi “Crims de Tinta”.
Dilluns, 18 de maig de 2015
Sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
https://www.youtube.com/watch?v=oeAI2NUmoow
Rostoll, de M.Dolors Coll Magrí
Posted in Uncategorized on Mai 14, 2015
M. Dolors Coll Magrí, Rostoll.
Godall Edicions, Barcelona: 2014
XIII
Em rosega
al més tendre del cabdell.
Haig de fer petita la vostra mort,
que em càpiga.
I com més m’esmero a fer-la’n
més se m’encongeix
encrespada
la vida, gairebé gruix de fulla
(Escarola)
Sant Jordi 2015
Posted in Uncategorized on Abril 24, 2015
Ahir, 23 d’abril de 2015, va ser una diada de Sant Jordi especial. La meva primera novel·la del gènere negre, Puta pasta, arribava a aquesta prova de foc sense gaire temps perquè ningú en parlés ni bé ni malament ni perquè els possibles lectors en comentessis les bondats o les maldats, de manera que era tota una incògnita saber quina acollida tindria.
VI Premi Crims de Tinta
El resultat ha estat més que satisfactori i, després d’una jornada esgotadora, vaig anar-me’n cap a casa força content. Però no tant per haver venut una pila de llibres (aquestes emocions les gestionen millor els editors i els llibreters), sinó sobretot pel regal que m’havia fet la fotògrafa Susana Martínez, que ha volgut fondre la lectura de la meva Puta Pasta amb la màgia del seu objectiu. Són més negres les seves fotos que les quasi 400 pàgines de la meva novel·la. Visiteu el seu blog, que és una meravella:
Amb el seu permís, us deixo algunes de les fotografies.
Una casa blanca i altres cases
Posted in Uncategorized on Abril 7, 2015
Vidal Vidal, Una casa blanca i altres cases, Pagès Editors, Lleida: 2015.
Acabo de llegar el llibre de Vidal Vidal Una casa blanca i altres cases, on m’he trobat amb la sorpresa d’una temàtica i una mirada molt properes a les del meu volum de relats Tot el que et vull dir. Tot i que formalment són apostes molt diferents, les proximitats espacial, temporal i cultural m’han fet reconèixer amb facilitat i quasi amb tendresa la veu d’aquests protagonistes masculins que intenten entendre i justificar els límits de la seva moralitat posada a prova a través de les situacions més quotidianes.
Antoni Carrasco, La segona lluna
Posted in Uncategorized on Març 31, 2015
Antoni Carrasco, La segona lluna, Empúries, Barcelona: 2014.
Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2014
Emotiva narració sobre la por i el dolor de viure, fragmentada en tres moments: un eclipsi solar que coincideix amb la visita a un amic malalt de càncer, l’estada en un càmping d’un pare i una filla i una escena d’hospital en què un fill acompanya els darrers moments de la mare. Són tres narracions enllaçades per la mateixa veu, però que poden ser llegides de manera independent. Totes juntes dibuixen el mapa emocional de com ens enfrontem al dolor dels altres. Es tracta d’un text ple de tensió i escrit amb precisió de cirurgià, molt colpidor.
Cites de pel·lícula 3
Posted in Uncategorized on febrer 26, 2015
Annabella [Lucie Mannheim]: Havia de sortir d’aquell teatre ràpidament. Hi havia dos homes que volien matar-me.
Richard [Robert Donat]: Hauria de parar més compte a l’hora de triar els seus amics.
Els trenta-nou graons (1935), Alfred Hitchcock
Emili Bayo 
Comentaris recents