emilibayo
This user hasn't shared any biographical information
Homepage: https://emilibayo.wordpress.com
Nueva reseña de Tan tuyo como tu muerte
Posted in Uncategorized on Mai 1, 2017
Booktrailer de Tan tuyo como tu muerte
Posted in Uncategorized on Mai 1, 2017
Reseña de Tan tuyo como tu muerte
Posted in Uncategorized on Març 20, 2017
“Plaques, escriptors i tornavisos”, article d’Anna Sàez
Posted in Emili Bayo on Març 17, 2017

Segre (17/03/2017)
Lo que nos queda de la muerte, de Jordi Ledesma
Posted in novela española on Març 13, 2017
Una magnífica narración que tiene tanto de costumbrismo como de novela negra. Una lectura muy recomendable que recupera la historia oscura de la costa barcelonesa de los noventa.
Azul marino, de Rosa Ribas y Sabine Hofmann
Posted in Uncategorized on febrer 7, 2017
Una magnífica historia que completa el retrato de una Barcelona de finales de los años cincuenta. Una lectura muy recomendable.

Poesia catalana avui 2000-2015
Posted in Uncategorized on gener 2, 2017

Ponències del 2n Encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues, centrat en la poesia catalana dels últims anys. Articles d’Eduard Batlle, Àlex Broch, Lluís Calvo, Marta Font, Xavier Macià, Àngels Marzo, Pere Pena, Jaume C. Pons Alorda, Marc Romera i Josep Maria Sala-Valldaura. Edició d’Àlex Broch i Joan Cornudella.
La nit de les oques
Posted in Uncategorized on Desembre 27, 2016
Eduard Roure, La nit de les oques. Viena Edicions, Barcelona: 2016.
25è Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa.

Notes de lectura
.- El protagonista és un home que, a punt d’arribar als 40 anys, es troba enfonsat en una llarga depressió que l’ha portat a aprimar-se fins a un extrem de difícil retorn i a aïllar-se fins al punt de comptar només amb el suport de la mare i d’una abnegada amant.
La narració té la forma d’un quadern de notes adreçat a una segona persona femenina de la qual anem descobrint detalls a poc a poc. Aquesta destinatària enigmàtica és en el fons una de les claus de la narració, per la seva omnipresència i perquè simbolitza la necessitat d’exterioritzar el complex i ric món interior del narrador, que s’acusa de portar la màscara de cínic informat i culte, però que en realitat es mostra com una persona observadora, i intel·ligent, però desorientada…
Aquesta és una novel·la que reflexiona sobre les trampes de la vida: la soledat, la insatisfacció, l’abandó de persones que estimem… Però també suposa una reflexió sobre allò que ens reconcilia amb l’existència: l’amor, la fidelitat, fins i tot la natura.
.- Tècnicament, la novel·la té diversos elements interessants.
D’una banda, la renuncia deliberada a una narració ordenada temporalment. El narrador comença explicant els anys d’estudi quan els amics van decidir anomenar-lo “Llanut” per l’exuberància i forma del cabell; després repassa la relació amb la Sílvia, la jove i abnegada amant; tot seguit sabem de l’inici de la relació amb la interlocutora, a qui espiava des de la finestra de casa; a continuació sabem de la relació actual amb la mare i descobrirem la vida a les colònies de l’estiu, i la vida d’universitari i la vida matrimonial… I així anem repassant la història vital del narrador a còpia de salts temporals que segurament molestaran a una mena de lector, però que en realitat constitueixen un recurs constructiu vital en aquest cas. El desordre cronològic serveix per retratar fidelment el món tancat, opressiu i tortuós del protagonista.
D’altra banda, la narració juga contínuament amb símbols que el lector haurà d’interpretar: des de les oques que donen títol al llibre, fins al paisatge pirinenc o un personatge de naturalesa fàustica que apareix com un fantasma relacionat amb la mort d’alguns dels personatges de l’obra.
.- L’autor ens ofereix el contrast entre la vida a ciutat, malaltissa, turmentada, plena d’amenaces i desencisos, davant les escapades a muntanya, divertides, felices i que tindran uns efectes purificadors i terapèutics…
.- La llengua. Una de les característiques que sorprendrà a qui no conegui les anteriors novel·les de l’Eduard o qui només el conegui a través dels articles periodístics és l’exuberància de la seva llengua, tremendament rica i d’una precisió quirúrgica.
Una lectura molt recomanable.
Foc verd
Posted in Uncategorized on Juliol 27, 2016

«Probablement tenir fills és la catàstrofe sentimental més desproporcionada: ells mai no t’estimaran incondicionalment com tu els estimes» (pàg.133)
Jordi de Manuel, Foc verd, Alrevès. Col. “Crims.cat”, Barcelona: 2016.
L’assassí que llegia Vidal Vidal
Posted in Uncategorized on Mai 11, 2016
Magnífica novel·la de Miquel Àngel Estradé. Molt recomanable.




Comentaris recents