Joan Pons Bover, Tània i els vius.

Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2019.

AdiA edicions, Calonge (Mallorca): 2020.

«La mort et descansa però és avorrida, Ni tan sols això: és plana i lleugera com un full de paper, no hi ha res escrit, ni hi ha companyia. La mort és viure sense els altres, sense cap emoció que t’exalti o que et faci infeliç. Una cançó d’una sola nota i un quadre d’un sol color. Si hagués sabut que l’eternitat era tan perfecta hauria esperat un poc més. Ens queixam dels alts i baixos quan som vius, però és com queixar-se d’anar banyat després de nedar, o d’anar descambuixat després de colcar en bicicleta. (… ) I res no em fa mal ni em molesta, ni em fa passar pena ni em lleva la son. Però viure és una oportunitat irrepetible. Equivocar-se i viure, fracassar i entristir-se i viure, pujar dalt d’una muntanya per cridar que ets molt desgraciat i viure, barallar-te amb els teus pares o amb la parella i viure, perdre la feina o no trobar-ne i viure, queixar-se tot el sant dia i algun cop desitjar morir. Però viure. La mort ja vendrà més tard, i no s’acabarà mai un cop hagi arribat.»