Posts Tagged Joan Barceló
Mirades i espectres
Posted by emilibayo in narrativa catalana, Uncategorized on Mai 24, 2021
Joan Barceló i Cullerés, Mirades i espectres.
Edició i pròleg d’Andratx Badia-Escolà.
Ed. Fonoll. Juneda: 2020.
«Dissabte arran de nit encetada, les parelles dandaires inunden els carrers, són una glopada de passes sota la lluna tèrbola. Vora la Serra Roja, però, una llum d’espelma tintinege i s’encén i no vol apagà’s i fa veure com si es morís i reprèn l’alè i no diu res de res. La Florero hi cunye, a la seua llum. Escalfe amb un pot de llauna ennegrida la resta d’una cassola de tros que li ha donat l’Alexandre quan tornae de podar. L’ Alexandre mai no dixe el tros ni que el món s’esberlo: diuen que hi va a buscar el bocinet de vida cada dia, entre els terrossos.
Los caragols, xopats de brou de conill, suren damunt del pot amb los cigrons i els trossos de corna renegrida. S’ho empasse sense mastegar, sense dents, xuclant amb la rialla los padellassos d’estofat al punt just del paladar. Piquen com ens mala coça de somera, a fe del diable! Però li fan empassar tot lo fred i les entranyes se li rostixen amb lo pebre i el carolet i al cap de no poc res una baferada de sang li puge a les galtes, li fa rebotir les temples, li il•lumine els ulls. Despoés, un callòs de truita de carxofa de fa dies qui-sap-quants li fa maleir que la Maria de cal Pambarra, que l’ha fregida, hajo fe uns talls tan grossassos i no hajo bullit la verdura perquè es dixe la boca plena de filets que no païx ni una berra. I de postres unes aurelletes que los àngels hi canten, manospa!, unes aurelletes amb mel que haurien fet agafar dentetes a tots los picamosques del secà: llaminadures de qui té sempre un budell buit per la dolçor, matalàs on la llengua es desfà i s’adorm i s’estire i s’arronse.
La Florero celebre lo Carnestoltes goitant per entre els forats de tres parets de fang del seu cobert lo poble mullat de música. I la seua rialla és tota la festa en un sol gest.»
Impressiona la capacitat fabuladora d’un Joan Barceló tan jove. Va morir amb només 25 anys. Fa esgarrifança pensar la quantitat de llibres fabulosos que devia portar al cap i que mai no va arribar a escriure. A Mirades i espectres, a més, sorprèn l’opció lingüística local, en un moment en què tot s’havia d’ajustar a la norma.
Arxius
- Mai 2023
- Abril 2023
- Març 2023
- Mai 2022
- Abril 2022
- Març 2022
- Desembre 2021
- Novembre 2021
- Setembre 2021
- Agost 2021
- Juliol 2021
- Mai 2021
- Març 2021
- febrer 2021
- Juliol 2020
- Juny 2020
- Març 2020
- febrer 2020
- Desembre 2019
- Novembre 2019
- Octubre 2019
- Setembre 2019
- Mai 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- Octubre 2018
- Setembre 2018
- Agost 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- Desembre 2017
- Setembre 2017
- Agost 2017
- Juliol 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Juliol 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Novembre 2014
- Agost 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
Comentaris recents