Archive for category poesia catalana
Llum de tardor, de Francesc Pané
Posted by emilibayo in poesia catalana, Uncategorized on Desembre 10, 2025
Aporia
Aqueix instant precís,
—l’ara mateix
que tot just assenyalem—
acaba de fugir-nos,
com un peix vivent entre les mans.
No el retornarem
ni anomenant-lo encara
pel nom que li hem donat
—si li hem donat un nom—
ni pel record que en puguem servar.Ni tornaran, tampoc, l’instant
que just el precedí
ni aquell que l’ha seguit tot just.
Aquesta successió d’esclats
ínfims com espurnes d’argelaga,
nounats que moren infantons!
Les mínimes fraccions en la distància
que ha de travessar la fletxa de Zenó:
d’Elea a Elea en l’òrbita rodona
del món i de la vida: homes
i muntanyes i la nit d’estels,
Nostres com eren els moments,
ni temps no hem tingut,
per amar-los abans de perdre’ls.
Són de cera les ales del present,
de bat a bat obertes sota el sol agostador.
Francesc Pané, Llum de tardor
Antologia poètica de Xavier Macià
Posted by emilibayo in poesia catalana on Abril 19, 2025
Poema dedicatòria
Carta a l’amic Álvaro Arinyo
No ets tu, és el poema que no he escrit,
El que em pertorba. El teu poema, amic,
El que no puc escriure sense tu…
La pluja de Carme Cruelles
Posted by emilibayo in poesia catalana on Març 10, 2025
Carme Cruelles, Caldrà la pluja (Pagès Editors)
Exilis
La lluna és la meva mare. No és tan dolça com Maria
Sylvia Plath
Hi ha mots que són exilis, llums molt fredes.
Hi ha tants buits infinits que són roents
i ens tornen ombres.
Quan la tendresa corca la memòria,
tots els records reposen
en espais desvalguts.
I amb tot, faig poms de flors del desconsol:
Sempre has estat com jo volia.



Comentaris recents