
Sense adonar-me’n la vida va entrar en els versos
i ara no vol sortir.
S’ha demanat permís de residència i
he hagut pe posar-li un plat més a taula.

la ràpita, miquel reverté, poesia catalana, poesia delta
This entry was posted on Novembre 21, 2019, 5:36 pm and is filed under Uncategorized. You can follow any responses to this entry through RSS 2.0. You can leave a response, or trackback from your own site.
| Magnicifent en … | |
| Dale en Antoni Carrasco, La segona… | |
| Cassie McDaniel en La divina comedia de Oscar… | |
| Mya en Aforismes de Miquel de Pa… | |
| Beau S en … |