Carme Cruelles, Caldrà la pluja (Pagès Editors)

Exilis

La lluna és la meva mare. No és tan dolça com Maria

Sylvia Plath

Hi ha mots que són exilis, llums molt fredes.

Hi ha tants buits infinits que són roents

i ens tornen ombres.

Quan la tendresa corca la memòria,

tots els records reposen

en espais desvalguts.

I amb tot, faig poms de flors del desconsol:

Sempre has estat com jo volia.