David Castillo, El tango de Dien Bien Phu.
Ed. 62, Barcelona: 2020.
«El dubte era creuar o no la Frontera. I més endavant, tornar a l’Espanya o acceptar l’allotjament dels nostres benefactors filantròpics. Dues solucions dolentes. Uns joves de la 120a Brigada Mixta comentaven que els matarien aquella mateixa nit. Després de setmanes retrocedint, els seus rostres hieràtics mostraven que no tenien ni porta de sortida. Amb les barbes brutes i polsegoses, semblaven estàtues mòbils en el jardí de la mort. Alguns estaven ferits perquè els franquistes els havien bombardejat fins al límit de la frontera. El més jove contestava al seu company que no es preocupés, que tard o d’hora havia d’arribar el final. Amb cinisme, l’altre va assentir en un to profètic, “fins i tot les experiències més apassionants tenen un final”. S’ensumava que la pel·lícula acabaria de mala manera. »
Emili Bayo 